Ahir vaig formular la pregunta més repetida d’aquests dies: “Què? Com prova l’any?” i la persona no em va contestar el que tothom “Pse. Tirant”. No, va fer mala cara. “M’han acomiadat”. “T’ho esperaves?” “La veritat és que no”. I em va saber d’allò més greu.
Jo enyoro els temps en que no patia tant pel dia a dia. En que sabia que cobraria en data i que segur tindria diners per a pagar totes les despeses que vinguéssin. I suposo que encara tinc sort: vaig tirant. El que no sé és fins quan…
Si us plau, crisi, abandona’ns…
Egotista 
Avui, a la meva feina, n’hi havia que ploraven. Tot plegat… Animets, ego.
M'agradaM'agrada