Anar fent

La Janis és una gata amb problemes. Al seu desafortunat aspecte exterior – em penso que no he vist mai altre gat tan lleig – cal afegir-li un caràcter d’allò més difícil. No és gens carinyosa i no es duu bé ni tan sols amb els altres gats amb que viu. A més, quan era petita va patir una estranya malaltia que va provocar que tot sovint se li quedi el cap tort, el que fa que tingui un posat d’allò més embogit.

Òbviament, no suporta al meu gos. Es queda esperant-lo darrera les portes i quan ell passa pel seu costat es tira a atacar-lo. El meu pobre Duvi viu aquests dies en un petit estat d’esquizofrenia -no deu ser gens agradable pensar que cada cop que travesses una porta se’t pot tirar a sobre una boja – que es veu compensat pel fet de que està moltes més hores acompanyat i amb mi.

I és que ens hem traslladat. Han començat les obres al lavabo de casa i el gos i jo hem enfilat amb les maletes cap a casa dels meus pares i el JM a casa de sa mare. Mentrestant, els mixos ens guarden la casa amagats sota el llençol del sofà, esperant que tots aquells paletes i lampistes fotin el camp el més aviat possible.

Així doncs, ja us imagineu com són aquests dies: mirant moblets pel lavabo, desitjant que els de les rajoles arribin a temps amb el material, que els fusters es passin quant abans millor a fer-li un ull a la nova finestra que volem posar, que res no es desmadri i ens surti per un ull de la cara… En fi, obres. El meravellós món de les obres.

Entremig, ahir vaig tenir una agradable conversa amb un taxista. Només entrar em va preguntar de quan estava i a partir d’allà vam parlar d’embarassos i de com és de complicat quedar-s’hi. Em va estar explicant que a ell i la seva dona també els hi havia costat molt tenir el primer i que havien estat en llista d’espera per seguir un tractament de fecundació assistida i jo li vaig repetir el que ens va dir el meu metge el primer dia de visita: que els taxistes eren els seus principals clients.

I xino-xano, va passant la setmana i els dies i no me n’adonaré i ja tindré 31.

[@more@]

5 respostes a “Anar fent

  1. egotista.. que be..
    home, no per al teu gos.. pero de segur que durara poquet tot..
    i con respecte al lavabo.. espere que tot termine be i rapid..
    que promte tindras 31.. no es nota dona.. et veig molt guapa des d’aci
    jiji..
    petonets

    M'agrada

  2. ei guapa! que m’he assabentat -tard x variar- del teu aniversari!!! moltíssimes felicitats de les felices i boniques!
    i ja veuràs quin lavabo et deixaràn! fins i tot el duvi veurà que els ensurts han valgut la pena… 🙂
    petonets!

    M'agrada

Deixa un comentari