Aquesta seré jo, perquè – efectivament – són dos nens. Això vol dir que a casa hi hauran dos femelles per cinc mascles. I això durant no massa temps, perquè la meva Maueta comença a tenir una edat respectable.
En part m’ho pensava que serien dos nens. De fet, tenint en compte que a la família del JM tot són nens (ell són dos germans nens, son pare idem i son avi idem de los idem), sempre havia tingut la sensació de que amb mi no es trencaria aquesta ratxa. Però com que les coses van anar diferents aquesta vegada i no vénen per la via natural sino per Fecundació in Vitro, m’havia fet la il·lusió de que s’obria la porta a una nena.
Si només esperés un, em seria exactament igual que fós nen o nena. Però sent dos, em fa més por que siguin dos nens. En general, aquests són molt més moguts i deixen dormir menys a les nits. I com no tinc ni idea de cuidar-los, doncs se’m feia més muntanya amunt. Però és el que hi ha i ja ens en sortirem. Procuraré no veure gaire "Mujeres desesperades" on surt una atavalada mare de bessons nens i ja està. Ah, i m’ha sortit barata la porra, perquè d’aqui em sembla que només hauré de convidar a l’Albert a alguna cosa 🙂
L’important és que, pel que es va veure, estan tots dos la mar de bé. Es confirma que el mogut és molt mogut. Mentre estàvem fent l’ecografia es va moure tres cops fins a posar-se del revès cada vegada. El metge va flipar molt: "ui, aquest… com es mou!!!" També sé que aquests dies m’estic trobant pitjor – vomito a totes hores novament – perquè s’ha col·locat molt amunt, tocant l’estòmag. En canvi, l’altre… segueix sent un tranquilot. No es va moure gens en tota l’estona, una miqueta les manetes i prou. Com que el vèiem de perfil, vaig creure que s’assemblava molt al JM. I resulta que a ell també li va fer la mateixa sensació. Un cop vam sortir ens ho vam comentar. I dormilega com ell. A l’altre estem pensant en apuntar-lo ja a classes de natació, diuen que la matrícula és gratuïta si la persona no existeix encara 🙂
[@more@]
Egotista 