Egotista

Estic escrivint molt menys en aquest blog que no pas ho feia en el meu antic. I no es tracta d’una qüestió de temps, perquè la veritat és que ara en tinc més que no pas abans. He substituït la creativitat de la meva anterior feina pel temps i he formulat la següent teoria: la […]

Doncs sí, des de diumenge, sóc oficialment un any més vella. Concretament 31 anys vella. Aquest matí escrivia un mail a una amiga meva que viu a Madrid a la que vaig conèixer quan ella tenia 14 i jo 16 i me’n feia creus de com és possible que hagin passat ja tants anys. Ella […]

La Janis és una gata amb problemes. Al seu desafortunat aspecte exterior – em penso que no he vist mai altre gat tan lleig – cal afegir-li un caràcter d’allò més difícil. No és gens carinyosa i no es duu bé ni tan sols amb els altres gats amb que viu. A més, quan era […]

Aquesta seré jo, perquè – efectivament – són dos nens. Això vol dir que a casa hi hauran dos femelles per cinc mascles. I això durant no massa temps, perquè la meva Maueta comença a tenir una edat respectable. En part m’ho pensava que serien dos nens. De fet, tenint en compte que a la […]

Diumenge al vespre vaig presenciar com robaven a una família alemanya. El mètode: el clàssic d’obrir la porta per sorpresa i prendre el que hi havia dins mentre el cotxe era parat a un semàfor. És clar, no van poder ni reaccionar. La nena adolescent es va posar a plorar i als pares se’ls hi […]

Per què la majoria de nosaltres som incapaços de fer la feina de seguida i treure-nos-la de sobre quan abans millor? No envejeu a aquella gent sense mandra i amb una voluntat de ferro que són recompensades amb molt més temps lliure i un nombre inferior de preocupacions? Aquí em teniu, amb un escrit que […]

(AVÍS: Aquest post se m’ha descontrolat i em temo que m’ha sortit extremadament trist. Abstenir-se gent en situacions "delicades". -Ho sento, Albert-). Setembre és un mes que em provoca sensacions trobades. Em sembla un mes molt agradable en quant a temperatures i el moment en que es posen en marxa un munt de plans, amb […]

El febrer passat vam decidir-nos a atacar Dinamarca. Va ser una lluita penosa, complicada i cara, de la qual vam sortir victoriosos. Ara Dinamarca és una cuina molt més espaiosa i maca i, des de llavors, gràcies a que el nou frigorífic és No frost fa menys honor al seu nom (ja sabeu, "Algo huele […]

Els meus bessonets segueixen endavant, ahir els hi vaig sentir el cor. Afortunadament, em trobo molt millor del que em trobava al principi i estic fent – a la fi – vida normal. Continuo vomitant però això ja és quelcom puntual i no constant. En realitat no sé si em trobo millor perquè he superat […]