Els dracs no són infal·libles

Necessitaríem més dies com el del Sant Jordi. Una jornada que és capaç de fer-nos oblidar tots i cada un dels nostres problemes i fer-nos sortir al carrer amb el millor dels somriures. No importen les gentades que omplen les places i carrers a la recerca de llibres i roses.  Nosaltres som ells; buscant fer feliços als nostres estimats. Et fa la il·lusió de que vius envoltada d’entusiastes lectors i lectores.

Jo vaig tenir un dia preciós. A una amant dels llibres com jo li van caure dos de físics i dos d’electrònics. Estic desitjant acabar aquest post per  començar algun d’ells. Jo en vaig regalar dos i espero comprar encara un tercer. També vaig tenir una bonica rosa blanca que destaca en el gerro de casa entre les altres tres vermelles dels meus fills. Una guanyada gràcies a quedar segon de la classe en els Jocs Florals de l’escola (i jo orgullosa i feliç) i les altres regalades per l’avi. En realitat, una era meva però la vaig cedir gustosa al meu fill ja que li feia il·lusió.

Vaig ramblejar pel poble, vull dir pel barri. Vaig saludar a centenars de coneguts. És possible que ens acabem coneixent tots i cada un dels habitants d’aquest petit paradís barceloní? Vam gaudir de l’espectacle infantil que la colla del Drac muntava per a l’ocassió i ens vam beure unes orxetes i menjar uns gelats en l’establiment mític del barri.

I, a sobre, vam recuperar la moto que ens havien robat. Us adoneu que davant de tot això, apenes importa que el Barça perdés 4-0 contra el Bayern? També va caure el drac, què hi farem?

En canvi, ahir el dia ja va ser tot un altre. La gent que el dia abans t’havia felicitat la diada tornava a estar de l’humor de gossos habitual. I, a sobre, vam haver de passar més de 4 hores a urgències de l’hospital. Raó: dit petit de nena petita trencat.

Però, en canvi, el Dormund ens va donar una alegria…

Conclusió: el futbol no s’entera d’en quin dia viu.