Intercanvi cultural

Al John el recordo perquè existeixen fotos seves. Però realment va ser únicament un rotllet d’una nit. Vaig anar a una festa a casa d’uns amics i allà molts semblaven interessats en la noia estrangera. L’alcohol ajuda moltíssim en aquestes ocassions. Com que podia escollir, vaig optar pel més guapet: cabells morenos, ulls blaus. Però recordo poc apart de la seva fesomia. Sí que sé que després vam anar tota la colla al Pearly Baker’s, el meu bar favorit del poble, i que el ruc del cambrer (l’americà més guapo que vaig conèixer) em va estar fent conya de que no tenia l’edat per beure. Era la seva particular estratègia per veure el meu passaport i comprovar si realment era europea. A l’ensenyar-li, el John em va preguntar tot estranyat “Quin mes és el 18?” No cal que us digui que als EUA escriuen primer el mes i després el dia a la data de naixement. Doncs, bé, aquesta pregunta idiota és el que més l’ha sobreviscut en el meu record. Em pregunto per a quanta gent hauré jo quedat tonta per al record per un comentari desafortunat…

El Dan és el més semblant a un noviet americà que vaig tenir. Era el millor amic del nòvio de la meva amiga, així que liar-nos va ser d’allò més pràctic per poder sortir tots quatre junts. Era maco i agradable, però jo sempre vaig mantenir amb ell certa pudorosa distància. Quan acabàvem la vetllada a l’apartament de la meva amiga i ella i el seu xicot desapareixen dins el seu dormitori, el Dan i jo ens escarxofàvem al sofà i ens enrotllàvem, però mai el vaig convidar a entrar a l’habitació que compartia amb la serp. Disimulava la meva falta d’interés per passar a la següent fase amb la diferència cultural. La meva amiga sempre estava disposada a explicar-li que a “Spain is different” i que les noies no érem tan “fàcils” com les americanes (ehem!).

El més bonic i sorprenent és que un cop ja estava a Barcelona, va tenir el detall d’escriure’m (llavors encara no s’estilava el correu electrònic i va ser genial trobar la seva carta esperant-me a la bústia). Una carta bonica i amable. En vam intercanviar un parell com a amics. L’estiu següent, ell ja no anava tant amb els meus amics perquè havia conegut una dona més gran amb fills i feia una vida totalment diferent. Tot i així, vam coincidir un dia per casualitat comprant gelats i ens vam saludar. Contents de veure’ns bé.