Mes: Desembre de 2011

Malgrat que sóc una persona entestada en veure-ho tot en negatiu i en creure que el destí es conxorxa tot sovint per a que les coses no em vagin bé; la realitat és que sóc una persona altament afortunada. I de totes les fortunes que tinc, en el top 3 estan els meus amics. Amb […]

Malgrat que la feina continua sent un cau de maldecaps i que cada matí noto que el que faig, més que anar-hi, és arrossegar-m’hi fins a ella; he introduït una millora important: l’Spotify. Els problemes amb música semblen menys problemes. Així és com aquest matí la meva llista de reproducció m’ha portat al “Brown Eyed […]

Reviso el Facebook i em trobo amb que les noves generacions dónen tanta importància al sol i a la lluna com als dispositius electrònics ;-). Fent broma penso en els mòbils de Calder, i de retruc en el Whitney Museum. Ens va agradar moltíssim, però és dur viure en una ciutat en la que competeixes […]

Al John el recordo perquè existeixen fotos seves. Però realment va ser únicament un rotllet d’una nit. Vaig anar a una festa a casa d’uns amics i allà molts semblaven interessats en la noia estrangera. L’alcohol ajuda moltíssim en aquestes ocassions. Com que podia escollir, vaig optar pel més guapet: cabells morenos, ulls blaus. Però […]

Als EUA era molt fàcil lligar. Ser europea et dotava de cert exotisme irresistible i si eres una mica mona, doncs ja ho tenies tot fet. Recordo la primera date amb un noi americà. No m’agradava gens i és possible que per aquest motiu hagi oblidat totalment el seu nom. Jo estava de vacances en […]

Desconec per què un cop se m’ha activat el mode Nostàlgia, he recordat una història altament irrellevant en el conjunt de la meva existència. Però després de recordar-lo a ell, un munt de vivències frisen per sortir també a la llum, per gaudir dels seus cinc minuts de fama. Potser és que les paraules de […]

El vaig conèixer en una festa de cap d’any. Jo havia anat a aquell pis acompanyada d’uns bons amics, però no coneixia als amfitrions. Apenes recordo com era el pis. Només sé que tot estava molt fosc i que aquell noi s’havia fixat en mi. Em va semblar mono, així que em vaig deixar estimar […]

No sé si estic millor o pitjor. Tinc moments de tot. Sé que avui m’he sentit reconfortada. Els nens, l’estona que passo al parc amb ells, m’ha portat a estar en contacte amb un munt de pares i mares i a molts d’ells els considero ja els meus amics i amigues i em fa il·lusió […]