Dilluns, amb tot el que això comporta

Estic desanimada. Avui hem tingut el primer rebuig com a candidats a una hipoteca… Sé que està difícil ara mateix que te’n donin cap, però – tonta de mi- m’havia il·lusionat amb la possibilitat. Comença el tour bancari, doncs.

I això que no havia estat un mal dilluns. Molt millor del que feia preveure el meu insomni pre-matinal. Per aconseguir dormir ja fa temps que prenc pastilles (el dia  a la dia resulta molt difícil amb aquesta maleïda crisi), i acostumen a ser miraculoses. Em prenc una i al cap d’uns deu minuts ja començo a notar una agradable sensació de soneta. És apagar el llum i ja m’he adormit. I no torno a despertar-me fins que sóna el despertador. És una delícia! Però ara ja porto dues nits (afortunadament no pas seguides) en que l’insomni de les quatre del matí ha tornat a fer presència. I amb les pastilles és una mica pitjor, perquè tinc una son que em móro i els maldecaps no em permeten relaxar-me.

I he anat a la feina i han passat les hores i no s’ha acabat el món. I he anat a recollir els nens i m’he estat al parc una estona i he pogut prestar l’espatlla a una persona que m’agrada molt. És difícil estar al mig de dues persones que t’agraden però que no s’entenen entre elles. I han caigut quatre gotes i el parc ha quedat desert. Demà serà un altre dia.