Aquest cap de setmana hem finiquitat la sèrie que ens ha tingut enganxats durant els darrers mesos. Em sembla que és la primera sèrie que podem donar per tancada, perquè les altres a les que estem enganxats (bàsicament LOST) encara s'emeten.
Ha estat molt interessant. El funcionament de la política i concretament dels sistemes polítics em crida molt l'atenció. Del sistema americà m'agrada sobretot el fet de que malgrat que tots els representants estan adscrits bàsicament al partit demòcrata o republicà, no segueixen una fèrria disciplina de partit a l'hora de votar lleis o esmenes o el que sigui. És a dir, si a un congressista de California li sembla que una llei que proposa el seu propi partit pot ser perjudicial per al seu estat, vota en contra sense recança. No trobeu a faltar que aquí els diputats deixin de votar en bloc?
A l'hora de la veritat, Washington DC és un cau de "trapicheos" impressionant: que si em votes a favor la llei, et dóno això o et dóno allò altre per al teu estat, etc. Per altra banda, també m'agrada el fet de que els candidats a presidents no siguin imposats sino que surgeixin d'unes primàries (com les tant emocionants que estem vivint actualment: "Go, Obama, go"). Us imagineu que puguéssim elegir aquí? Probablement el candidat del PP seria el Gallardón, així que potser hem d'estar contents de que aquí no funcioni així, perquè em dóna per pensar que el PP tornaria a governar sense problemes amb aquest candidat.
En quant a la sèrie… doncs molt bona. Es nota que amb els anys van anar guanyant en pressupost i cert interès en fer les coses bé. Per aquesta raó no els hi perdono que per estalviar-se uns quartos, hi hagin balls de personatges sense justificació. Per exemple, en la primera temporada hi havia una actriu en l'elenco protagonista que a la segona temporada ja ni va aparèixer sense donar cap mena d'explicació de res. I que un personatge digués: "Menganita se ha trasladado a Oregón porque su madre está enferma" (o el que sigui) tampoc val gaires diners. I això ho fan amb varios personatges més. A la darrera temporada intenten remediar una mica això – d'aquesta manera, tornen a aparèixer alguns com ara l'enyorat Sam Seaborn (aka Rob Lowe). A la noia aquesta de la primera temporada que he explicat, però, ni això.
Com que no podem abandonar així l'univers d'Aaron Sorkin (creador de El ala oeste), hem començat a veure "Studio 60" i té molt bona pinta. La llàstima és que només ha durat una temporada en antena. Acabarem aviat…
[@more@]
Egotista 
“El Ala Oeste” és, amb “Sí, Ministre”, una de les millors series de tv. A banda és un curs accelerat de política de la bona.
Brutal!
Marc Arza
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
M'agradaM'agrada
Te doy la razón, Gallardón es un excelente candidato para el PP, sobretodo para la gente que NO es del PP.
M'agradaM'agrada
No segueixo les primàries tan d’aprop com tu com per cridar a favor d e l’Obama, però en la distància, és cert que m’és més simpàtic. Em sembla que estic d’acord amb tu en valorar positvament alguns aspectes (tampoc ho conec tot en profunditat) del sistema electoral i, més a l’engròs, polític nordamericà. El trapitxeo i el “tot o res” que facilita el sistema, no m’agraden (els anglesos, evidentment, també el fan servir). Però aquestes primàries (recordeu però, que tot va a base de calers, de donants i els donants principals són empreses que després en treuen el seu suc) on els líders no surten exactament de dins dels partits, ja són una mica d’aire fresc, no?
M’estic enrotllant. Petons, ego, i a seguir (escrivint al bloc, mirant la tele i moltes coses més).
M'agradaM'agrada
Gran serie! jo estic veient la segona temporada (baixant-la d’internet) i estic enganxadissim…
http://www.foroseries.tv/showthread.php?t=391
Si t’agrada aquesta donali una oportunitat a los soprano.
M'agradaM'agrada