Surgery Information

L'operació d'ahir de mon pare va anar bé. Cert és que, un cop posats, van veure que la cosa estava més complicada del que havien previst. I una operació d'hora, hora i dos quarts es va convertir en operació de cinc hores i escaig. Malgrat la complicació i tal i com està el pati quan els homes arriben a certa edat, tot molt bé. Esperant que es recuperi i puguem tancar capítol.

El pitjor de tot plegat va ser, com us podeu imaginar, l'espera. I el més terrible és una espera sense informació. L'operàven a l'Hospital del Mar. La primera queixa és per al poca-vergonya que ha decidit posar el tipus de cadires que hi ha a la sala d'espera de quiròfans. No es que demani sillons, però en un lloc on la gent s'hi ha d'estar durant hores i sense quasi ni abandonar el lloc per por a que els surtin amb notícies en qualsevol moment, no haurien d'haver-hi cadires d'aquestes enganxades totalment de fusta dura i incomòda. Són cadires que estan bé per a llocs on la gent ha d'estar asseguda vint minuts com a molt. Així que, menys revestiments macos a la paret de fusta, i seients més dignes, si us plau. Avui si puc faré una suggerència al respecte.

Pel matí, hi havia una infermera que feia d'enllaç entre quiròfans i familiars. Em va semblar fantàstic, molt ben organitzat i molt d'agrair. Un cop les operacions estàven en marxa, va entrar a cada quiròfan a veure com anàven i va anar cridant els familiars un per un per a comentar-lis els fets. En el nostre cas, éren les dues de la tarda i ens va dir que feia vint minuts que havien començat i que tot bé. Que en una hora i algo, sortiria el cirurgià a dir-nos alguna cosa. Aquesta infermera acabava el seu torn a les 14:35. Hi havia substituta? No.

O sigui, que a l'Hospital del Mar consideren que si t'operen per la tarda ja no tens dret com a familiar a ser informat de com evoluciona l'intervenció. Que si aquesta fós la política de l'Hospital, t'agradarà més o menys, però és la que és.  Però si informes pel matí, amb quina excusa no ho fas per la tarda?

Al cap d'una hora i algo, no va sortir cap cirurgià a informar-nos de res perquè, pobre, estava allà ficat al quiròfan operant. A les dues hores tampoc no sabíem res. Ni a les tres, ni a les quatre, ni a les cinc hores. No sabíem res de res. Ens havíem dit que era una operació d'una hora i havien passat cinc i no sabíem absolutament res d'on estava el meu pare ni com havia anat la cosa. Gairebé eren les set quan el propi cirurgià, efectivament, ens va informar del que havia passat.

Està bé el que bé acaba. Però, francament, no trobo adequat el protocol informatiu existent. 

[@more@]