Relax i nervis

Hem passat el cap de setmana a la platja i m'ha sentat d'allò més bé. Comencem a notar que la feina que donen els nens anirà mica en mica minvant, com ja va succeint ara. Sí, ara encara hem hagut d'encabir tres bressols de viatge a la nostra habitació i hem hagut de carretejar una trona portàtil per a que l'Erin ens pugués acompanyar durant els àpats. Però el fet de que tots mengem ja el mateix i, per tant, no haver de pensar en tres menjars diferents cada vegada és un salt qualitatiu en la nostra experiència com a pares.

Així, ens hem fins i tot permés el luxe de sortir a sopar tots junts. Imagino que molts pares es posarien les mans al cap imaginant-se a un restaurant asseguts amb tres nens de menys de tres anys, però nosaltres, de moment, els tenim ben acostumats. Ja veurem quant dura… Hem anat al parc, a jugar amb la sorra a la platja, a les atraccions de fira… ha estat divertit i se m'ha passat volant.

Tampoc no és que tot hagi estat bufar i fer ampolles. El Martí va tenir un dissabte difícil, amb grans mostres de mal geni i desobediència. De vegades, és complicat saber com tractar-lo. I això que tenim clar que és la seva manera de cridar l'atenció perquè necessita molta i ha nascut al mig d'una família on té dos germans més de la seva edat… Mica en mica.

Per altra banda, els nervis d'avui estan amb l'operació que li practicaran al meu pare en breus minuts. Res massa greu, però passar per un quiròfan no és inocu i estaré molt millor un cop ja li hagin fet i es vagi recuperant.

[@more@]