Ahir vaig fer quelcom que no feia des de fa segles: vaig anar al cinema. No és que no tingui ocassions per a fer-ho (poques, però “haylas”), però habitualment estic tan cansada que prefereixo quan no tinc nens quedar-me a casa a descansar. Però ahir… no.
“Harry Potter y la Orden del Fénix”. Sí, ja sé, molts pensareu que per una vegada que vaig al cinema podria haver-me decantat per quelcom d’altra mena, però jo sóc una reconeguda pottermaniaca. Les pelis em deixen una mica freda, són tan resumides que em passo l’estona preguntant-me si la gent pilla el que realment estar succeïnt. L’estona posterior al visionat me la vaig passar comentant tot el que la peli no diu, o sigui, donant-li la tavarra al meu acompanyant.
La peli està bé, crec. Suposo que és entretinguda encara que no hagis tingut mai un dels llibres a les mans. És divertit veure els noms més reconeguts del cinema britànic vivint en aquest món paral·lel i màgic: Ralph Fiennes, Maggie Smith, Gary Oldman, Alan Rickman, Imelda Stanton, Emma Thompson, Helena Bonham-Carter… més el Kenneth Branagh que va fer un personatge en una de les pelis o el Richard Harris, que va ser el primer Dumbledore.
Sobre el guió, doncs decepcionant el paper que fa el Kreacher, l’elf domèstic dels Black, i això que el bitxejo realment el claven. I molt pobres a l’hora de transmetre la relació existent entre el Sirius i el Harry: en els llibres, la Rowling sap fer-nos arribar molt bé que per al Harry trobar el Sirius es trobar a la fi una família i que, per tant, és la persona més important de la seva vida. En canvi, aquí queda tot molt difuminat, com si la relació fós molt més freda. El personatge de la Luna l’han fet força adorable tot i que molt anecdòtic.
Sempre es quedaran els seus llibres… i compto els dies que resten per a que sorti a la venda el darrer volum. Es preveu final tràgic tenint en compte la progressió fatalista que porta experimentant la saga.
[@more@]
Egotista 
Salutacions desde caseta meva!
M’alegra veure que vas trobant moments per escriure alguna cosa i fins i tot per anar al cinema!!
jo fa tres setmanes també he reprès aquesta pràctica que tenia abandonada des de feia ben bé tres anyets (exceptuant alguna sortida per veure pelis amb el nen: Cars, Happy Feet,..).
He trobat dues mares més que també necessiten “respirar aire fresc ” i intentem sortir a fer un entrepà+cinema cada 15 dies.. La veritat és que la cartellera aquests dies no acompanya massa però el què compta és sortir una estona.
No sé si les compis voldran anar a veure la del Harry Potter la setmana vinent, si és així ja et diré què m’ha semblat! (tot i que jo no en sóc ni fan ni lectora, prefereixo aquest tipus d’històries que anar a patir amb pelis de terror per exemple..)
see you!
M'agradaM'agrada
Mi respuesta es ésta: los productores quieren cobrar mucho en taquilla, no les importa nada si son fieles al libro o no.
Para muestra, unos botones: las películas de superhéroes. Se inventan todo, ponen cosas que aluden a sucesos que no aparecen en la película… Alguien que no sepa nada de ese mundo debería ir totalmente perdido. Pero la realidad es que la gente va al cine y paga su entrada. Luego salen alucinados y parece ser que les encantan estas películas.
Los que saben del tema, en cambio, salen siempre frustrados y esperan que en la siguiente sean algo más fieles al cómic.
M'agradaM'agrada
Ei! jo també l’he vista! això si, jo no m’he llegit cap dels llibres. M’he conformat amb les pel·lícules. Les trobo entretingudes tot i que no em deleixo per elles.
A mi em va passar quelcom similar amb El Senyor dels Anells. De petit me’l vaig llegir, com també em vaig llegir El Hobbit i El Silmarillion. Em va fascinar El Senyor dels anells tant que d’adolescent me’ls vaig tornar a llegir tots (Hobbit inclòs) i algun altre del Tolkien.
Però la pel·lícula em va decebre soberanament! Si, sóc conscient que un film no pot ser igual que el llibre, però és que trobo que la pel·lícula no capta en absolut l’aura del llibre. El llibre és fantasia, un món fantàstic en que, dissortadament, es viuen temps foscos. La peli, per contra, és un film bèlic que, casualment, transcorre entre éssers fantàstics.
O sigui, diametralment oposats.
M'agradaM'agrada