Matí martinenc

Avui t'has despertat tovet. Has estat el darrer a fer-ho: si no hi ha la recompensa d'un biberó, prefereixes gandulejar al bressol fins al darrer moment. A la fi, la llum i els sorolls t'han despertat i, una mica emprenyat, has decidit llençar el xumet amb ràbia contra els barrots del bressol. T'ha rebotat. Llavors, més emprenyat encara, has tirat novament el xumet, aquest cop al terra, i l'has fet acompanyar del Leo, el teu lleó de dormir. Però ràpidament t'has penadit. Estaves emprenyat i t'havies desfet dels teus dos instruments de cònsol. Així que has començat a ploriquejar per a que te'ls agafés. Però jo vestia en aquell moment a la teva germana i t'has hagut d'esperar.

Quan els has tingut de nou en el teu poder, de tan calmat, t'has deixat vestir sense protestar i un cop de peus a terra, has anat a buscar dil·ligentment les teves sabatetes per a que te les posés. Però continuaves tontet i m'has perseguit per tota la casa per a que t'agafés en braços. I jo havia encara de fer un munt de coses. Finalment, hem tingut una estoneta per abraçar-nos mentre el dormilega de ton pare s'acabava de vestir.

I així hem agafat l'ascensor: amb tu als meus braços. A l'arribar a la porteria t'has animat i has estat una estoneta corrent i cridant, perquè et fa molta gràcia aquell lloc intermig entre casa i el carrer en el que sempre apareixen veïns disposats a riure't les gràcies i comentar com ets de guapo. De vegades, és encara millor que això: algun veí baixa a passejar el seu gosset i tu pots entretenir-te acariciant-lo i agafant la corretja de la mà del seu amo per poder passejar-lo tu. Avui, però, no ha estat així.

Un cop al carrer, el papa t'ha complagut i t'ha muntat a la seva moto. Han estat només uns segons però has rigut molt complagut i feliç. Hem anat al parking i un cop al cotxe, has intentat – com sempre – mirar de colar-te als seients del davant per fer veure que ets tu qui condueixes. El papa t'ha interceptat i col·locat a la teva cadireta. Hem tingut un trajecte plàcid, amb una mica més d'aturades del que és habitual a la Ronda.

Al parking de casa dels avis t'has enfadat perquè volies que et deixés les claus i ja no se t'ha passat l'emprenyamenta. Has volgut que t'agafés en braços i has estat plorant una estoneta. Un cop al terra, ploriquejaves per tot, perquè encara no tenies les claus, perquè volies sortir al balcó… i només un globus ha aconseguit que et calmessis durant un minut. I així t'he deixat.

Aquesta tarda, però, seràs el meu fill únic. La teva germaneta anirà amb una iaia i el teu germanet amb l'altra i l'avi. De tant en tant, tu també mereixes ser el centre de l'univers dels papas.

[@more@]