Hola, adéu i efemèride

Els temes se m'acumulen. És clar, tants dies sense escriure… No és pas que no m'hagin succeït coses. Tampoc no ha passat pel meu cap tancar el xiringuito. Ni tan sols necessitava un temps per meditar sobre el que escriure. Simplement m'ha mancat temps. Sóc mare de tres bebès i treballo: no em sobra el temps. I quan en tinc una miqueta de lliure, no sempre tinc un ordinador amb connexió al meu abast. Però avui s'han conjuntat els astres i aquí sóc.

L'hola és per l'Erin. La nineta que va arribar a aquest món el 28 d'octubre passat. Vam tenir un part fantàstic. Molt ràpid i molt agradable, tant que estava al paritori tan relaxada que pensava "ara hauria de sonar musiqueta"… El meu ginecòleg molt bé, la llevadora també molt bé i la clínica una meravella. Ratifico el meu convenciment de que per a aquestes coses, val molt la pena pagar una mútua. L'Erin és una preciossitat. Què haig de dir jo? Una mica punyetera a l'hora de dormir – si no té son no vol estar sola al seu bressol -, però amb una rialla (inconscient) que et desmonta.

L'adéu és per a la Mau. La meva gateta bonica. La mateixa que m'ha acompanyat durant els darrers quasi quinze anys. La gateta que un dia la meva iaia va voler regalar-me perquè no hi havia res en el món que jo desitjés més. I vaig tenir la millor gata del món: la més carinyosa i la més llesta. Tants anys havíem arribat a un grau d'enteniment que és impossible que mai torni a tenir amb cap altre animaló. Però l'edat no perdona. I el passat 18 de novembre la vaig haver de deixar sobre la metàl·lica taula del veterinari. Descansi en pau la que durant tants anys va ser "la meva nena", la única. Hem estat vuit a casa durant ben poc temps.

L'efemèride és que avui fa un any van nèixer els meus bessonets. Primer un Adrià que s'ha convertit en un nen dolç, al qui li agrada molt jugar sòl sempre i quan estiguis per allà prop per mirar-lo i rebre un dels seus fantàstics somriures. Un nen que sospitem serà molt xerraire i simpàtic. I després un Martí, un rubiales d'ulls blaus, carinyós amb els més propers i tímid de primeres amb qui ve de nou. Un tremendo que va gatejar de seguida i que no té por d'investigar les possibilitats del seu cos. Us estimo. Avui menjarem pastís.

 

[@more@]

8 respostes a “Hola, adéu i efemèride

  1. Hola dolça, com s’estimen, com en son de llestos!!
    Els que venen i els que marxen.
    Sort que de temes n’hi han molts.
    Que no s’acaben mai, però com dius tu…
    El primer es el primer 🙂
    Una abraçada d’afecte i de felicitacions!!!

    M'agrada

  2. oh, quina ilu!!! moltíssimes felicitats als teus grans petitons i un petonet ben tendre per a l’erin…!!!
    i un record bonic per a la gateta, que s’ho mirarà tot des del cel 🙂
    petonets mami!

    M'agrada

  3. Moltes felicitats als “grans” de casa!! Una celebració ben important, sí senyora!!
    M’ha encantat el darrer paràgraf, on parles amb una tendresa fora de mida dels teus dos homenets. Sembla mentida que poguem estar tant “enganxades” als nostres petits oi?
    Jo darrerament tampoc tinc massa temps per passar-me per la blogosfera, deu ser que fem massa coses… I això que jo estic a anys llum de la feinada que tens tu!!
    Molts ànims i petons

    M'agrada

Deixa una resposta a dan Cancel·la la resposta