Calaix desastre

Ahir vaig fer 32 anys. No vaig fer res d’especial, estic massa cansada darrerament com per plantejar-me gaires celebracions, però haig de reconèixer que el JM es va currar un sopar molt i molt bó. A més, vaig rebre infinitats de trucades, mails i SMS (això sí que és bonic!!!).

 

Sobre els regals, poquets. No hi ha cap cosa material que ara mateix em faci especial il·lusió (darrerament ja m’he comprat un munt de llibres), així que em reservo els desitjos per un cop hagi parit (ja queda menys!). Sí que van caure el Batiscafo Katiuskas dels Antònia Font (que l’havia demanat) i el DVD de la primera temporada d’Anatomía de Grey (que va ser una agradable i inesperada sorpresa). Hi havia una altra comanda feta que no van trobar: el CD del Raimon a l’Olympia, però ja hi he posat remei i probablement caurà al sopar que em munten les meves amigues de la facultat el proper dissabte.

En altre ordre de coses, molt més interessant per cert, he sabut de tres nous embarassos de gent propera en cosa de pocs dies. D’aquesta manera, es sumen al meu, al de la meva loving Eva (que està a punt – a puntíssim), al de l’Albert i al d’una altra amiga més. O sigui, estem de passa… regular_smile.gif

Els darrers dies he tornat a anar al cinema. Primerament vam veure “La joven del agua”. Teníem ganes perquè havíem sentit crítiques contradictòries al respecte (i aquestes són les pel·lícules que acostumen a valer la pena). Ens va agradar força. És un bonic conte de fades que un ha de veure sense prejudicis.

També he vist “El viento que agita la cebada” del Ken Loach. La darrera Palma d’Or del Festival de Cannes. El millor que té és que et fa reflexionar força sobre els ideals (en aquest cas, patriòtics). Molt recomanable.

[@more@]

7 respostes a “Calaix desastre

  1. moltes felicitats guapa!!!!!!! per molts anys!!!
    m’han dit que els antònia font actuen a la rambla del raval aquest cap de setmana, però ni jo m’atreviria a anar-hi…. les aglomeracions em fan por!!! el cd té cançons molt maques…
    i la peli de “la joven del agua” la vaig anar a veure sabent el mínim del mínim, que era una fàbula. i em va encantar, fins i tot llagrimons al final…. i això que a mi la fantasia no m’acaba d’enganxar mai!
    petonets!

    M'agrada

  2. Bé… doncs…. faig tard, ejem
    PER MOLTS ANYS!!
    M’encanta la portada del llibre “What, me pregnant?”. I prenc nocat de La joven del agua, que no m’acabava de decidir, tot i que les llàgrimes de la Hanna al final, nose nose, que jo sóc molt ploramiques i m’ho passo malament.
    Ptons i cuida’t molt!

    M'agrada

  3. Eiii!!! felicitats!!! així que teniu passa d’embarassos els de la teva quinta?? be, els teus fills tindran amiguets amb qui jugar!
    La jove del agua és una de les pelis a la llista de les que he d’anar a veure però que no trobo el moment!

    M'agrada

Deixa una resposta a bellosoli Cancel·la la resposta