Temps desperdiciat?

La setmana passada la meva sogra va tenir vacances i això vol dir que, de retruc, ma mare i jo també. No van ser unes vacances 100% perquè pels matins continuava treballant al despatx (com de fet, continuo fent aquesta setmana), però les tardes van tornar a ser meves. Meves i només meves com no ho eren des del 9 de desembre de 2005. Dit d’altra manera, els meus fills s’hi van estar uns quants dies amb la seva altra iaia.

La sensació al migdies, en plegar de la feina, era d’una llibertat aclaparadora. Tot un món de possibilitats s’obria al meu davant: podia fer allò que em donés la gana. Però, com sempre, el dolent de tenir temps és que es malgasta. I què és el que vaig fer jo? Me’n vaig anar tranquil·lament cap a casa, amb el meu aire acondicionat, i vaig obrir una finestra als meus Sims. Gent del meu barri, què heu estat fent tots aquests mesos en la meva absència? Ben poca cosa, és clar, així que havia de posar-hi remei. I així és com aquests dies he tornat a enganxar-me als meus “personatgets virtuals”. En el meu favor haig de dir que he estat simultanejant el joc amb rentadorades, canvi de terra de gats i endreçament de la casa en general. En favor del meu estat anímic, que he estat tranquil·la i relaxada, com no ho estava en molt de temps.

Quan es feia fosc, em deixava atrapar per la lectura. Ja m’he llegit la primera part de la Trilogia de l’Auster. I m’ha deixat més aviat freda. Em va costar molt entrar dins la història i, quan a la fi, va aconseguir intrigar-me mínimament, em va “recompensar” amb un final bastant fluix al meu entendre. Encaro la segona part sense massa ganes. Suposo que també em passa que, independentment de la història que m’expliqui, la forma de l’Auster no em sembla res de l’altre dijous. No és com quan agafes un Saramago, que et deleixes a cada paràgraf. O com quan escoltes una cançó de l’Aute i et meravelles del seu vocabulari.No és que tingui res en contra dels escriptors que utilitzen aquest llenguatge planer i senzill, però posats a ser planers i senzills, en prefereixo d’altres. O, com a mínim, prefereixo les seves històries. Potser hauré de llegir Tumbuctú, per a reconciliar-me amb l’Auster, no sé.

La qüestió és que com que l’Auster no m’acaba de motivar, he fet trampes: he ficat altres llibres pel mig. I quins llibres! Jajajajaja l’Agatha Christie. Concretament m’he llegit “El templete de Nasse House” i “El misteri de Sittaford”. He llegit un munt dels seus llibres, però alguns fa tant de temps que, feliçment, no recordo els seus intrincats desenllaços, així que puc tornar a disposar dels seus misteris. M’encanten les seves solucions rocambolesques. I m’agrada que la lectura sigui tan fàcil i entretinguda, que no em porti més d’un dia o dos.

Sí que em sento una mica culpable, tants llibres bons esperant a ser llegits i jo amb el cervell de vacances. A veure si prenc exemple de l’Albert. Ah, seguint amb la meva “croada cultural”, he anat a veure “Cars”. Pst. Entretinguda. Amb un visionat, suficient. No és un “Bichos” o un “Toy Story”.

[@more@]