Amb vuit n’hi ha prou!

Quan jo vaig nèixer, una infermera va exclamar "es como la Rocío Jurado!". Aquesta frase que la meva mare recorda entre boires d’un món sense anestèsia epidural, sempre ha fet molta gràcia a algunes de les meves amistats. Hi ha qui s’ha entestat a dir que, certament, hi tinc un aire a "la más grande" i qui diu que probablement devia mostrar una bona capacitat pulmonar en el moment del part. Amb el temps vaig saber que la Jurado i jo compartíem data d’aniversari. O sigui que, és molt probable, que el comentari de la infermera vingués d’aquí.

Aquest matí hem deixat de compartir aniversari. No en sóc admiradora però avui no he pogut evitar pensar en aquesta anècdota mentre de dintre em sortia tararejar "como una ola…." – que és la única frase que em sé de la seva cançó més famosa. En els darrers dies he estat una mica més pendent d’ella, no únicament per l’assetjament mediàtic a que ha estat sotmesa sino perquè, per estrany que pugui semblar, la seva salut estava condicionant les dates d’un viatge a Madrid que tinc previst fer en breu. En qualsevol cas, descansi en pau.

I davant d’aquests posts en els que em faig ressó del traspàs de persones, més val que faci el contrapunt anunciant el que molts dels qui m’envolten ja saben. I és que amplíem la família. Està previst que per novembre, serem un més a casa. Una alegria inesperada després de dos bessonets preciosos que van haver de ser concebuts per Fecundació in Vitro.

Després del shock inicial, el cert és que estem molt i molt contents. Som conscients de que se’ns gira molta feina però tenim la sort de que comptem amb molta ajuda per part dels nostres pares, que l’Adrià i el Martí són uns nadons molt bons que no donen gaires problemes – de moment – i que hem descobert que tant el JM com jo som uns pares molt més tranquils i calmats del que jo hagués previst.

Així doncs, a casa serem els següents (per rigurós ordre d’arribada a aquest món): el JM (1), jo (2), la Mau (3), el Domino (4), el Duvi (5), l’Adrià (6), el Martí (7) i el petit tronchito o tronchita del novembre 8. I tothom sap que "Con ocho basta". regular_smile.gif

[@more@]

5 respostes a “Amb vuit n’hi ha prou!

  1. egotista, moltes felicitats!!! quina passada, vuit a casa, ja riureu!!!
    cuida’t i petonets, hi ha una mica de mono en saber de tu, de la teva vida i dels teus nens!!!

    M'agrada

  2. Jo em sé una miqueta més…”como una ola tu amor llegó a mi vida 🙂 )…ja veus..tothom està, no patint la pèrdua, sino el bombardeig mediàtic aquests dies…
    I…moltes felicitats valenta!!! M’ha fet riure l’imatge aquella de “Con ocho basta”… Un petó ben fort!!

    M'agrada

Deixa una resposta a DIY Cancel·la la resposta