Escriptura automàtica

Enceto aquest post sense tenir idea del que tractaré en ell. Potser seria millor no escriure si no és té res interessant a dir, però qui decideix què és rellevant i què no. Tinc el blog ple de posts estúpids que només m’interessen a mi, així que no tindria sentit posar-se ara exquisida amb els continguts. Sí que sé que em repateja deixar passar els dies sense haver escrit res. Així que aquest és el post de l’ "escriptura automàtica".

Aniré escrivint sense pensar massa i potser algun extraterrestre utilitzarà les meves mans per a transmetre algun missatge de vital importància per a la Humanitat. Però si ens ha de donar una data per a la fi del món, potser que es busqui unes altres mans. A qui l’interessa saber això? Val la pena fer certes coses de "darrer moment" si després t’has de morir? Clar, un pensaria "si hagués sabut què vindria la fi del món, no m’hagués passat les darreres setmanes estudiant per aquest examen de física i química", però com que estaràs mort, tampoc no hi haurà lloc per a que facis aquesta reflexió.

O potser si. Però no tenim ni idea, així que comptarem com que no es pensa i punt. Recordo que quan era petita i preguntava sobre la mort, em deien que seria com no sentir res. I com que no em feia a la idea, em preguntaven "recordes com era tot abans de nèixer? Doncs la mort serà igual". A casa meva, brillava l’ateisme com podeu observar.

Ara m’ha donat per pensar en els Testimonis de Jehovà, afanyats en sortir a predicar en parelles. Tants caps de setmana invertits en mirar de convèncer als altres sobre la veritat de les seves creences. Com són de bones persones! Resulta que en el dia del Judici Final, només uns quants escollits podran estar-se al costat del Pare, la resta patiran els pitjors càstigs. Doncs bé, tots els Testimonis de Jehovà del món ja sobrepassen el nombre d’elegits. El lògic seria pensar "millor que no convencin a ningú més" o cada vegada fer-se amb una plaça serà més i més complicat. Imagina que ets testimoni de Jehovà i aconsegueixes que algú es converteixi a la teva fe. Amb el temps, el teu "deixeble" es fa més devot que tu, ell entra al Regne dels Cels i tu no: com se’t queda el cos?

A mi m’agrada parlar d’aquests temes, ho he heredat del meu pare. Durant un any vaig patir la visita continuada d’una parella de Testimonis a casa. Cada cop que xerràvem, els donava un argument per al qual no trobaven resposta i em deien "uy, qué tarde! volvemos otro día" i tornaven un altre dia amb una resposta assajada a la meva qüestió. M’agradaria explicar-vosI que finalment vaig trobar l’argument que no em podien rebatre i van deixar de venir, però no és cert. Jo llavors vivia amb la meva iaia i ella cada cop estava més nerviosa amb la visita d’aquesta gent. Així que els hi vaig haver de demanar que no tornéssin més. Així que a persistència no els vam guanyar. Segur que aquestes dues dones ja ténen assegurats dos dels sillons del Cel.

Recordo també que un dia em van parar una parella de mormons (ja sabeu, ianquis amb camisa blanca, pantalons i corbata negres i una xapeta amb el seu nom) pel carrer i jo tenia temps. Em van obrir una espècie de Biblia en la que sortia la imatge de Jesús entre persones d’aspecte aztequil. I em va dir "reconeixes quina cultura és la que surt al dibuix? Saps que significa això? Que Jesús també va estar a Amèrica! ¿Cómo se te queda el cuerpooo?" Jajajajjajaja.

No, no, això darrer no ho va dir, però el gest de la cara era aquest. I jo, tan educada, sempre, aquest cop no vaig poder reprimir una mega riallada. I els hi vaig preguntar si era necessari que Jesús hagués estat a Amèrica per a poder confiar en ell? Em va dir que no era això, sino que era una prova del seu poder o quelcom semblant. Quan vaig veure que no el podia fer veure que un dibuix recent no és prova de res, vaig adornar-me de que la conversa no seria massa interessant i vaig acomiadar-me i marxar.

En fi, que no se m’enfadi ningú per les meves creences. Els ànims estan massa exaltats i no es plan que ara comencin a boicotejar-me el blog. A més, ja he avisat que aquest post l’estava dictant un extraterrestre…

[@more@]

5 respostes a “Escriptura automàtica

  1. jaja, ego, q gamberra, invocant el carlos jesús 😉 😉
    a mi els mormons predicadors sempre m’han semblat molt sospitosament gais, consti que no tinc res contra el colectiu en general, però entre la posada en escena i que són tot tios, i que almenys que jo hagi vist, només volen convèncer tios… ummmm. es raroraroraro… és una secta gai.
    però els que més por em fan són els telepredicadors (i no diguem el seu públic!)

    M'agrada

  2. El mormons son molt divertits, uns paios que diuen que entre aparició i aparició de Jesus als apostols després de ressucitar va anar als EE UU i va fundar l’esglesia mormona, jeje. Ara, que si et creus que Jesus va ressucitar, que anés a EE UU és lo menys estrany que va fer…

    M'agrada

  3. En el fondo, da lo mismo en lo que creas, siempre y cuando se sigan dos preceptos:
    1.- No des el coñazo con tus creencias. Simplemente responde cuando te pregunten y no intentes convertir al resto de la humanidad.
    2.- Si te hace mejor persona, y con esto quiero decir que de una forma u otra, consigues que tu entorno más cercano sea más feliz.

    M'agrada

  4. Suscric al tatxe fil per randa.
    Jo no els dono canxa mai, als testimonis de jehova (em posa nerviosa que s’o creguin de debó, aixó de la costella d’adam) ni als mormons (la gent tan perfecteta em semblen psicòpates i em fan por). A la llista afegiria els catequistes i els capellans que aprofiten bodes, bateigs i funerals per intentar captar adeptes per la seva causa: amb mi que no hi contin.
    Porta, porta.

    M'agrada

  5. A mi aquests predicadors que amb tota la bona volutant del món se´t planten al davant intentant fer-te vore i que entengues el que ells pensen i creuen sempre m´ha paregut un “ficar-se on no t´importa”. Jo no vaig casa per casa explicant que crec que això o lo altre estaria millor… Però bé, ixa és la seua forma de sentir-se bé i creure que el que fan està bé…
    Un dia em van vindre a casa,i amb l´excusa de llevar-me´ls prompte de damunt els vaig dir directament que jo no creía en res. Em van preguntar que perquè i els vaig dir que si jo no ho veia no ho creia (excusa fàcilonga total). I vaig errar,perquè em van dir :oi, i l´aire? el veus? ahí em van enfonsar…però gràcies que tenia recent les teories de plató i hume (és que l´any passat tenia filosofia) i vaig saber ixir del pas millor que ningú. Els vaig fer mitja hora de sermonet de que si el món sensible, de que si el món espiritual i… i les pobres dones es van quedar amb una cara que deguen pensar : mare ésta! que mal li senten els matins del dissabte!

    M'agrada

Deixa una resposta a Hanna_B Cancel·la la resposta