Encara estic entusiasmada recordant com m’ho vaig passar de bé anit al Camp Nou. Després de patir una estoneta – com a bona culé – va venir el gol del Ronaldinho i el Camp s’ensorrava de l’emoció. Recordo pocs moments de veneració cap a un jugador com el d’ahir. Era la primera vegada que el JM i jo anàvem junts al fútbol i vam decidir que és quelcom que ens hem d’acostumar a fer més sovint. A més, tenim la sort de seure al costat d’un noi que es passa l’estona fent comentaris impagables com ara: "Larsson, lluita com una guineu!!!"
Avui és el dia de la dona treballadora i he recordat que havia escrit un post sobre el tema en el meu blog de l’any passat. El blog ja és història, però els seus continguts, afortunadament, no. Així que he anat a fer un ull. El post del 2005 acaba, precissament, amb aquest comentari: "i el Barça el·liminat, catxis!" Però és sobretot una reivindicació del feminisme, que passo a renovar ja: "Homes i dones del món, lluiteu pel feminisme, lluiteu per la igualtat de drets i deures d’homes i dones!".
Després de la frivolitat de l’actualitat blaugrana i la crida cutre a la igualtat de gèneres, us diré que – com a molts – em té garratibada el cas de l’Alba. Es tracta de la nena de cinc anys que es debat entre la vida i la mort a l’Hospital de la Vall d’Hebron com a conseqüència d’una pallissa. Veig a la tele que detenen al company de la mare i deixen en llibertat a la mare, que afirma que no s’havia adonat de que la cosa fós tan terrible: algú s’ho creu això? Tinc poca experiència com a mare (demà tres mesos), però se’m fa impossible creure que un pare o mare no és capaç de veure els canvis en el comportament i el caràcter d’un fill que poden produïr-se al ser sotmés a maltractaments.
Es fa díficil explicar què porta a unes persones a maltractar a un nen sense pietat. Però el que és imperdonable és que els mecanismes de protecció del menor no funcionin i no actuïn amb la màxima celeritat. I en aquest cas, com afirmava la Rahola ahir a Channel nº 4, els metges van cumplir, la polícia va cumplir i qui no ho va far van ser els jutjats. I ja està bé! Hi ha qui diu que cal sempre un cap de turc per a que les institucions es posin les piles… però em destrossa pensar que el cap de l’Alba és massa petit…
Dos dies abans, al mateix programa, la Lucía Etxebarria feia reflexionar sobre els drets dels infants amb un exemple molt gràfic: si estàs en un centre comercial i la teva parella et crida com un boig dient-te que com toquis res més, quan arribeu a casa t’enteraràs… tu pots denunciar-lo i aconseguir una ordre d’allunyament i el que calgui per no haver de patir aquests abusos verbals i aquestes amenaces. I nosaltres som adults, més capaços i forts per aguantar certes coses. Però els nens no ténen cap mecanisme que els protegeixi d’aquesta violència i molts se la troben cada dia (o la imatge que va pintar us resulta estranya?). Potser que la campanya contra la violència de gènere comenci per donar pautes i consells als pares sobre com educar els seus fills, i potser així evitarem trobar-nos en un futur amb adults violents.
O repartir "supernannys" a dojo!
[@more@]
Egotista 
Jo tambe estava al camp nou, quin partit eh! En quan a lo de les dones i els nens, cal veure com s’han produit grans avenços en un temps realment curt, molt curt, que falten coses? Moltes, però no fa tant les dones no podieu conduir, per dir alguna cosa. És clar que mal de muchos consuelo de tontos però el que vull dir és que les coses van avançant i que les bases per a que el canvi arribi a terme en grau molt alt ja estan plantades o s’estan plantant, temps al temps i ja ho veurem.
M'agradaM'agrada
La nostra quinta hem passat del fet que tenir la mare a casa fós relativament frequent a que l’habitual sigui no parar a casa; és un canvi bestial. I encara n’ha d’haver més, de canvis.
Que els canvis estan motivats pel fet que la nostre economia està pensada per a unitats familiar amb ingressos dobles, pot ser. Cal moure els diners a nivell global, i per aixó cala que treballem. Bé. Benvingut sigui, si ens ajuda a passar de ser una cosa que es compra a compra coses.
Però en qualsevol cas, i ja que en tenim l’opció, que sigui justa. I aquests posats de neardenthal, de qui creu que s’ha de tractar el pròxim – especialment la parenta i/o els fills- com si fossin bestiar: a cops, s’ha d’erradicar.
No se si ho aconseguirem actuant només sobre la base de l’igualtat. Em temo que la violència entre persones és més ample que el concepte de “gènere”. Té més a veure amb que les activitats lúdiques siguin violentes, encara que sigui passivament. Engegar la tele o un videojoc, o anar al cinema, de vegades requereixen força estòmag. I per aquesta via sembla que ningú està gens escandalitzat.
A mi em dol que nenes com l’Alba s’emprin com a arguments de discussió sobre la violència de gènere. Crec que el que li ha passat comença un pas abans, en l’aprenetatge del respecte bàsic per la vida i pels demès.
(vaja rollo que he deixat anar, ho sento)
M'agradaM'agrada
No estic d’acord amb tu xurri. Per mi, el fet que s’en parli es prova que aquests fets són cada vegada menys comuns, tot i que sempre, mentre n’hi hagi, seran massa més dels que voldriem. El que vull dir és que la violència és quelcom inherent, ja no als homes i dones, si no a la natura, però el fet de jugar a un joc violent no fa un nen violent, una cosa veure-ho i l’altre es fer-ho. L’altre cosa son els fills de maltractadors o circumstàncies semblants, en aquest punt penso que té més a veure amb la socialització i la normalització de la violència vista com a mitjà per arribar a una fí.
Tal com jo ho veig la violència de genere i cap als infants no només respon a una situació anòmica com el fet que la dona entri al mercat laboral, si no que el fet que sigui motiu d’escandol es prova que aquests fets estan en camí d’erradicar-se. El que està clar és que pensar que podem estar en bon camí no fa que no s’hagi d’enfrontar-se de cara contra tots aquests comportaments. I trobo que té molta importància que es parli dels casos com els de l’Alba, això com a mínim, i quan passi la paranoia inicial, farà que el control social contra aquests casos sigui més acurat.
M'agradaM'agrada
jo també estic horroritzada amb el cas de l’alba. amb tota la gent passiva que s’ha passat l’expedient com un tràmit. quina vergonya!!!!! i la mare em sembla altament culpable per mentidera, encobridora i sobretot per no defensar l’integritat de la seva nena… és terrible.
avui he llegit un comunicat dels pares separats que denuncien com és que es va creure en la paraula de la mare al desembre (acusant el pare biològic) i com és que la mare no està detinguda. la veritat és que no ho entenc. això no és justícia, això és una pallassada!!!
i per a mes inri, a la cua del super hi havia un nen en cotxet (he calculat un anyet) que cridava (pesadet, ok, però el pobre nanu estaria fastiguejat d’estar allà obligat a seure) i el pare l’amenaçava “calla que el papa te pega”. he flipat. el nanu ni parlava però suposo que això ho entenia…. no anem gens bé..
sobre la violència: tinc claríssim que la violència engendra violència (vaja, ni que jo no ho tingués clar: està estudiat). un videojoc, uns dibuixets, una peli violenta no han de fer cap bé en menors d’edat… i en molts majors no gaire gens tampoc…
hi ha tants perquès…
petons ego, perdona la parrafada
i visca el barça!!!!
M'agradaM'agrada
Ya recuerdo tu blog del año pasado!! es historia igual que el mio.
Un besico
M'agradaM'agrada