Sense mail

Ja fa dies que el correu electrònic no em funciona bé. Rebo correus però no els puc contestar. O millor dit, els puc contestar però no els puc enviar. Com que no era capaç de solucionar el problema, vaig optar per donar-me d’alta a un altre servei de correu. D’aquesta manera, vaig solucionar el problema a casa. A l’ Outlook rebo els mails d’ambdues comptes però a l’hora de contestar, ho faig amb la nova i llestos.

A l’ordinador del despatx no he tingut la mateixa sort. Aquí el nou compte tampoc no vol enviar els correus. Podria anar fent, utilitzant el webmail – que sí que funciona-, però resulta massa tediós i cansat: amb ho fàcil que és pitjar la tecla de "Responder" o "Responder a todos"…

Total, que m’he convertit en una mera espectadora de la meva safata d’entrada. Al meu davant suceeixen coses i jo sense poder intervenir. I aquesta actitud passiva m’està enrabiant d’allò més. Penso que quan arribi al vespre a casa, em desfogaré i enviaré mil mails, però a casa el temps brilla per la seva absència: entre tomes de biberon, banys de nadons, sopar, rentadora, treure a passejar el gos, etc.

Així que he decidit utilitzar el blog per enviar des d’aquí tots els mails que tinc pendents. La majoria dels seus destinataris ni tan sols no llegeixen aquesta pàgina, però jo m’hauré desfogat. Així que allà van:

* El cap de setmana que ve anem a Platja d’Aro a celebrar el cumple d’una de les meves amigues – que justament és la madrina dels meus fills -. Com que l’apartament al que anem és dels meus pares, em tocaria a mi enviar avui un mail dient a totes com estic de contenta de que s’acosti la data i començant a fixar una hora de sortida des de Barcelona. Aixímateix, caldria coordinar el tema transport: saber de quants cotxes disposem i quantes persones som en total. Afegiria que jo compto amb tenir una de les Kangoos de l’empresa, ja que el cotxe es quedarà a Bcn amb el JM i els nens – que pujaran diumenge. Pujar a Platja d’Aro en Kangoo no és molt glamourous però no haurem de patir per si caben totes les bosses.

* El següent mail seria per agrair-li a la meva tieta les fotos que els hi va fer l’altre dia als meus nens i que m’ha fet arribar per correu.

* Un altre mail seria per tornar a trobar una data susceptible de fer un sopar a casa meva amb uns amics que fa molt de temps que no venen i que així, de pas, coneixeran als nens. Ells tenen una agenda molt atapeïda i quan, per fi, havíem trobat el moment els que hem fallat hem estat altres.

* Un mail seria per comentar com m’alegro de que un amic m’hagi confirmat que a l’altra setmana vindrà a casa a veure els nens amb el seu propi nen – que va nèixer pocs dies després que els meus.

* Aquest darrer em porta a comentar-li a un altre amic comú que, per tant, serà també la presentació oficial d’aquest altre nen – que ho tingui present, per si li vol portar cap regalet.

* Continuant amb el tema nens, haig de dir-li a la meva amiga Elena, de Madrid, que el seu Bruno és preciós a jutjar per les imatges que m’ha fet arribar.

* Em fa molta enveja que uns altres amics se’n vagin aquesta mateixa setmana cap a Guatemala tal i com han explicat per mail i els vull desitjar que tinguin un bon viatge. Al mateix grupet d’amics hi ha un altre que té un photoblog molt guai – i també volia dir-li com m’agraden les noves fotos que hi ha penjat.

* Sobre el mail que m’han enviat amb les tonteries que poden arribar a dir les dones més guapes del planeta quan es posen serioses – em sembla que aquest mail el penjaré en forma de post -, volia contestar que, afortunadament, estic jo com a excepció: bella i intel·ligent a parts iguals. Però aquest potser millor que no es pugui enviar, perquè segur que algú em respon: "si, ambdues coses per sota la línia".

* També volia enviar un altre mail a un amic per reafirmar la il·lusió que em va fer conèixer les seves bones notícies i redesitjar-li que tot vagi molt bé.

Segur que em deixo algun mail per enviar, però ja m’he quedat – de moment – a gust.

[@more@]