Els Reis (de la casa)

Els millors Reis de la meva vida van començar quan jo tenia 23 anys i el meu xicot, avui pare dels meus fills, se’m va plantar el matí de Reis a la casa que compartia amb la meva iaia carregat dels regals que m’havíen deixat a casa seva. Entre d’altres coses hi havia un puzzle d’un preciós quadre de Klimt, una estora per guardar-lo, un CD de l’Edith Piaf, la pel·lícula "Evita" i, fins i tot, una bossa de mandarines embolicades amb paperets de colors – perquè a tots dos ens agraden molt.

Des de llavors els Reis han tornat a tenir un sentit que mai no van assolir quan jo era petita. En primer lloc, perquè els meus pares – com a Reis – eren bastant desastres. Exemple: demanàvem el castell dels clicks de Famobil (que abans es deien així) i ens portàven un saloon cutre de l’oest, si volia una nina que caminava em portàven una que no feia absolutament res o arribava un cassette amb les cançons d’Enrique y Ana i en petit deia "cantadas por Menganito y Fulanita Desconocidos".

A més, vaig saber molt aviat que eren els pares perquè el meu germà m’ho va dir – ell era més gran – i ma mare m’ho va corroborar quan vaig anar a preguntar-li. Però això no va ser exactament un trauma. De fet, al contrari, es va acabar la màgia però vaig entendre per fi que no era que els Reis no m’estimessin o penséssin que jo era una nena dolenta, sino que tenia uns pares despistats, res més. A partir d’aquell moment, vam assegurar-nos de que compréssin exactament les joguines que volíem.

Aquests han estat uns Reis estranys, però. Amb els nens a casa no he pogut disposar del meu temps tal i com voldria, i el que més greu em sap és que no he pogut trobar res adient per al meu compi. Així que ha semblat que aquest any no havia fet bondat. He intentat explicar que el meu regal eren els dos nens (que prevèiem que naixerien per aquestes dates), però que com que el meu servei de repartiment és millor que el de El Corte Inglés (encara estem sense cotxet!!!), s’havien avançat 🙂 No sé si ha colat… però bonics ho són (els podeu veure dins l’apartat "Albums" del blog).

[@more@]