Benvingut Joan!

Ahir vaig conèixer a un nedonet preciós, que té uns morritos molt simpàtics i uns pares encantats de la vida amb ell. La seva mami i jo hem viscut paral·lelament els nostres embarassos i ara se’m fa estrany veure que allò sobre el que hem parlat tant i tant ja està fóra i és tan bonic. Estic súpercontenta i, a la vegada, una mica així perquè mentre que ella, la meva amiga, ja està, a mi encara em queda viure tota la incertesa de les darreres setmanes i el naixement. Però ja queda menys…

Jo porto un parell de dies fent bondat i he aconseguit que la pressió ja no estigui tan alta, o sigui que molt bé. Es tracta d’aguantar els nens a dins tan com puguem per a que quan sortin no només no necessitin incubadora sino que ja sàpiguen la taula del 9 i ens demanin el cotxe per sortir de juerga…

Definitivament, el concert de l’Ismael Serrano em pilla amb la panxa massa grossa i no podré anar-hi. No és realista pensar que disfrutaré estant-me tanta estona asseguda en una butaca minúscula, així que he regalat les entrades a una amiga. Hi hauran més concerts i també em fa il·lusió haver pogut fer feliç a l’amiga… Annna, ens haurem de conèixer en una altra ocassió segons sembla!

[@more@]