Dijous va tocar ecografia i sé que els nens estan d’allò més bé. Tan bé que un ja pesa 1,865 kg i l’altre 1,963 kg. Això significa que ja porto a sobre gairebé quatre kilos de nens i que estic molt cansada i incòmoda. A més, em fa pal haver de preparar tot ho de la Clínica (por si) , com em fa pal fer gairebé qualsevol cosa.
Ni tan sols no m’he escapat encara a veure el nou Harry Potter: on s’és vist?
A més, estic d’allò més tova. Porto dos dies que em sento sola. El JM està súperliat de feina i fa el que pot… però divendres a la tarda DOS amics em van dir que em vindrien a veure i cap dels dos no va fer acte de presència. 😦 Consell: no féu mai aquestes coses a les amigues embarassades, estan massa sensibles. Un cop vaig veure que no es passarien em vaig passar la resta de la tarda plorant.
La part bona és que estic llegint més. El "llibre que em van regalar" m’ha enganxat i m’està agradant molt 🙂 Tot i així, voldria fer més coses: escriure una carta que tinc pendent, repassar l’alemany i l’anglès… però no aconsegueixo reunir els ànims per fer-ho.
Paciència, paciència, paciència…
[@more@]
Egotista 
ais.. egotista..
anims, que ja queda poquet..
petonets
M'agradaM'agrada
Ahir vaig dur la meva princesseta a veure Harry Potter, i no em va agradar gens. Tant que m’havia agradat la tercera peli…
Així que al menys per aixó no et planyis…
Tres collejas pels que van dir que venien i al final no.
Anims noia.
M'agradaM'agrada
És curios veure com per més que volem pensar que nosaltres decidim el nostre comportament i som amos de nosaltres mateixos… quan menys te n’adones ataquen les hormones per aqui i per alla i pam, no saps si ets tu o t’han segrestat els extraterrestres!
Cuida’t que ja queda poc!
M'agradaM'agrada
Ei cucaa… pobrissona!!
Vinga a plorar… i no pots parar… i el teu jo racional et diu: però vols parar de fer el drama? i les teves hormones: però com vols que pari de plorar si estava esperant-los i no han vingut??
jo em vaig passar 1 hora i mitja plorant, asseguda a la plaça de sota a casa perquè sortint de la pelu, la meva parella no va saber dir-me “que guapa que estàs” i només va dir-me “en aquesta pelu et claven molta pasta!”… i jo vinga a plorar pensant: “perquè no m’ha dit res del canvi de look? tant costava? no veu que això és la única cosa que necessito??”…
cuida’t bufona!
i digues a aquests amics teus de part meva: NI SE US OCURREIXI TORNAR-HO A FER!! Crec que per reparar els danys ocasionats el mínim que podeu fer és portar-li un bon ram de flors o una capseta de bomboons… MÍNIM!!!
M'agradaM'agrada