Mentre m’acabo de decidir a entrar a la dutxa, he decidit passejar-me per aquí – també perquè li he fet prèviament un tràmit on-line a ma mare. Torno a ser una okupa consentida i mimada a casa dels meus pares. Superada amb més éxit del que nosaltres esperàvem la reforma del quarto de bany, ara què toca? Pintaaaaar!!!
I així està casa meva: potes enlaire un cop més. I de les pitjors vegades, perquè la mà de pintura era quelcom que precissaven totes i cada una de les habitacions del pis. És d’aquelles experiències tan engorroses que no t’imagines passant-les quan tinguis dos bebès rondant-hi.
Pel demés, tot segueix igual. La meva panxa creixent… i molt! Ja estic de sis mesos, tot i que fa l’efecte de que hagi de parir en qualsevol moment degut al bonic volum assolit. Durant el dia estic força bé – una vegada el metge m’ha receptat quelcom per l’ardor d’estòmag -, excepte si haig de fer desplaçaments. Anar a qualsevol lloc em deixa realment baldada, així que intento anar en cotxe sempre que puc. Els súpertransports públics de la ciutat no estan pensats per anar-hi estant embarassada: no sempre hi ha escales mecàniques i no tothom s’aixeca per deixar-te seure.
El pitjor, de totes maneres, són les nits. (Tres!!!! Tú cómo lo hacías?). Envoltada de coixins – un per recolzar la panxa, un altre per descansar les cames, etc – em passo la nit donant voltes perquè a l’haver de dormir de costat, quan porto una estona, el nen que queda a sota es queixa i em fa mal i haig de girar-me. Al cap d’una estona el qui es queixa és, òbviament, l’altre. Nits-croqueta per oblidar… Em sembla que estic dormint menys que mai abans a la meva vida.
Crec que vaig ja cap a la dutxa. Aquest matí toca metge i avui no serà un dia massa alegre: fa un any que va morir el meu sogre. Amb les ganes que tenia ell de ser avi… C’est la vie! 😦
[@more@]
Egotista 
M’ha agradat molt el teu blog, bé, lo poquet q he llegit d’ell, m’agrada com t’expresses…
Sento lo del teu sogre, en aquesta vida tothom s’en va a fer altres viatges…
Enhorabona pel teu panxurrón! ja t’estàs fent fotos d’aquest volum?
ptns
M'agradaM'agrada
Ja sé que no deu tenir massa relació, ego, però a mi m’ho suggereix el post: no has pensat la possibilitat de fer-te una foto com aquella de la Demi Moore a “Vanity Fair” i substituir durant un temps la que tens ara?
una abraçada
M'agradaM'agrada
Si ya lo decía yo, se ha de inventar ya la habitación con gravedad cero. De este modo te evitas esos problemas, además de los problemas de tener un colchón incómodo.
La otra opción es dormir en una piscina, pero se complica la cosa con los tubos de respiración para no ahogarse…
M'agradaM'agrada
Definitivament, ara que ho dius, trobar una postura per dormir és de les coses més difícils quan tens la super-panxa…
A mi em van comprar un coixí especial per dormir les prenyings que després re-aprofites per donar el pit a la criatura. Em va anar bastant bé. és tot grossot, imagina’t un plàtan de 1,20mts aprox… com que fa aquesta forma corva pots tenir-lo sota el cap i entre les cames sense que et toqui a la panxa… està prou bé… pots provar-ho!
M'agradaM'agrada
Animus..!
I ara caig que la “meva postura” va variant… hi han modes? soc un cul inquiet? problemes de conciencia?
Sigui com sigui, sort amb la teva postura.
Abraçades discontinues
M'agradaM'agrada
Ostres, no se m’havia acudit mai que un dels bessons queda a sota i l’altre a sobre, clar, és lógic! quin rollo! O en el millor dels casos un queda cap per amunt i l’altre…cap per avall!!!
Veig conflictes de germans ja desde abans de nèixer…
Espero que puguis dormir una mica entre tanta vida.
Ànims.
M'agradaM'agrada