Doncs sí, des de diumenge, sóc oficialment un any més vella. Concretament 31 anys vella. Aquest matí escrivia un mail a una amiga meva que viu a Madrid a la que vaig conèixer quan ella tenia 14 i jo 16 i me’n feia creus de com és possible que hagin passat ja tants anys. Ella ja està casada i, com jo, espera el seu primer fill (bueno, jo els dos primers, ja sabeu, je!). Hem canviat una mica i no ens assemblem ja massa a aquelles adolescents una mica esbojarrades que aquell estiu estàvem bàsicament interessades a lligar amb el Jorge de Bilbao (ella), l’Iker de Vitoria (jo) i el Javi de Palencia (totes dues). Vam triomfar les dues, of course! I pel camí, vam aprendre més anglès 🙂
Habitualment faig una festa per celebrar el cumple "por todo lo alto", més que res perquè el fet de que sigui al setembre es presta a inaugurar amb ella la temporada i gairebé tothom està sempre molt predisposat a la mateixa. Però aquest any, no. No sé si és per l’embaràs o què, però em noto que m’han xuclat les energies i no em veia capaç de liar-me amb el sarao habitual. Així que la celebració s’ha limitat a l’àmbit familiar i al més estrictament íntim en quant a amistats.
I és que… no sé, estic com aixafada. Pels matins em desperto trista, l’únic somriure me l’arranca el Duvi amb els seus petons "amb llengua" i vinc cap aquí a l’oficina, caminant, pensarosa… No sé si és que ja porto uns dies vivint fóra de casa i enyoro el meu espai i, sobretot, al JM. O les hormones. Però així estic… més plof que de cap altra manera. I això que hauria d’estar més feliç que mai…
Canviant de tema, per animar una mica la cosa, us diré que els noms que es perfilen com a guanyadors per als meus futurs fills són Martí i Adrià: què us semblen? Alguna altra suggerència? (Gràcies per tots els vostres comentaris!!!)
[@more@]
Egotista 
Vella és la roba
M'agradaM'agrada
moltes felicitats i molts ànims!
Martí no em diu res però Adrià m’encanta! És el nom del fill que no podré tindre mai. Besets i avant!
M'agradaM'agrada
Hola! fa temps que llisg el teu blog però encara no havia deixat un comentari. enhorabona per l´embaràs… Jo et propose el nom de Dídac…. i bueno,ja que estem el de Pau. Adrià està bé… però Martí no l´he sentit molt i se´m fa estrany. De totes maneres,potser quan els vejes la careta,t´acabes de decidir. Molta sort i salut per als tres!
M'agradaM'agrada
D’això dels ànims, una part, no ho dubtis, són les hormones. La resta també hi deu fer una mica, però endavant, no passa res per desanimar-se una micona, de tant en tant. Ja veuràs com tot plegat, la vida, vull dir, t’anirà portant tot de coses més bones i animades (i ara penso en alguns moments doblement animadets que tindràs ben aviadet). Dels noms ja t’he dit el que en penso. Em smebla que compleixen els meus “requisits” 😉 I també aprofito per felicitar-vos i algregar-me del que entenc que és una mica un retrobament. Petonància múltiple!
M'agradaM'agrada
hola linda..
espere que et troves millor quan acaben les obres a ta casa..
ja es segur que seran dos xiquets?
petonets
M'agradaM'agrada
A mi Martí m’encanta. Si el meu fill no se’n diu és perquè al meu marit no li agradava prou… Però és un dels meus preferits!
Adrià és bonic però a mi personalment em recorda a un jefe indesitjable que vaig tenir… brrrrr!!
M’agrada molt Oriol, des de sempre. A més, és un nom que no té traducció!!
Si vols fer el xafarder, et recomano la web http://www.idescat.net , veuràs que a l’apartat de consultes més freqüents hi ha la del nom dels nadons. Veuràs el rànking dels noms més posats de nen i de nena en els darrers 5 anys. N’hi ha un munt!! És curiós si més no…
Ah, també m’agrada Miquel però se’n diu el meu sogre així que descartat d’entrada, i Ferran, que sona guerriller!!! jejeje…
I pel què fa a l’estat general de “xof permanent” no t’hi preocupis, son les hormones. Les re-maleïdes hormones seran les responsables de tot el que et passarà durant els propers 8 mesos… agafat fort i somriu que al tercer looping et fan la foto!!!
M'agradaM'agrada
Per molts anys Gri-gri, tard que mai.
Pere es quasi com Roc, tambés és un nom sólid.
Artur sona be per un adult, en un nadó potser sona una mica massa sever.
Joan té poca complicació, és nom de persona feliç.
Miquel es molt agradable, només conec bona gent amb aquest nom.
M'agradaM'agrada
M’he liat Ego, t’he dit grigri, l’estava llegint en pantalla i m’he liat. Sovint no se on tinc el cap.
Felicitats Irene, era per a tu, igual que els noms.
Sorry.
M'agradaM'agrada
Hola egotista,
felicitats pels anys i pels nens. Ja fa un temps que et llegeixo, i m’he decidit a començar a escriure jo també. Si et vols passar doncs ja ho saps, benviguda seras. Per cert, a mi Martí m’agrada força, ara que jo amb això dels noms… Gràcies per fer la lectura amena!
M'agradaM'agrada