De viatge

Estem a un internet café de Munich. És a dir, per fi hem trobat un lloc des d’on connectar-nos.

Els dies a la Selva Negra han estat bonics. Hem visitat Tübingen, Heidelberg, Baden-Baden i Friburg. La primera ciutat té un centre mitjeval amb casetes amb entramat de fusta molt bufó. A la segona ens vam entretindre forca estona al castell, que esta mig derruit i té un aire al castell de Lisboa. A Baden-Baden vam estar sopant i passejant, explicant-li al JM com el darrer cop que vaig estar-hi m’hi vaig deixar uns dinerons al Casino – aquest cop no anavem vestits per a l’ocassió, així que no vam entrar (per sort!). I Friburg ens va semblar molt bonica: té uns canalets pels carrers on antigament bevia el bestiar, i una muntanyeta al bell mig del centre urba. A més, hem pogut veure els bonics arbres que donen nom a aquesta zona: un paisatge idílic i preciós.

Més tard vam tirar cap al Llac Costanza (bonic pero massa turistic) i ens vam detenir al museu Zeppelin de Friedrichschafen, on hi ha un tros reconstruit del Hinderburg: déu ni dó com era de gran aquest dirigible. Pero que bonic i glamouros volar en un: trobo que hi ha poques pelis on surtin aquests grans viatges de l’época (es trigaven tres dies d’anar d’Alemanya a Brasil) i només se m’acut "Indiana Jones i la darrera creuada" – on surt mínimament un. Algú en coneix cap mes?

Ara ja estem a Baviera, vam visitar el tipic castell dels contes de fades (Neueschwanstein – no sé si ho he escrit bé) – més maco en fotos que al natural- i ahir vam estar al camp de concentració de Dachau. Una sensació estranya. Era impactant estar en un lloc de horror com aquest, pero alhora va ser menys terrible del que ens esperavem. Crec que han fet una bona feina per fugir del morbo que la violencia d’un lloc aixi podria provocar.

Avui toca Munich, dema tirarem cap a Salzsburg.

En altre ordre de coses: La meva panxa ha crescut considerablement fins el punt que ja no queda cap dubte de que estic embarassada. El més curiós d’aquest fet és que després de veure a Barcelona prenyades per tot arreu, aqui no hi veig cap. I pel que sembla, cap que ho estigui s’anima a fer turisme – excepte la Gata Amb Botes, que deu estar apurant els seus darrers dies a Escocia (petonets!). La veritat és que em trobo bastant bé, exceptuant algun mareig puntual.

Petonets – si es que queda algu per aqui!

[@more@]