Pre-vacances

Encara em queden uns dies abans no em pugui considerar de vacances, però l’ambient ja és tot un altre. Aparcar ja no és el malson habitual. I això és especialment d’agraïr, tenint en compte que TMB ha decidit boicotejar-me l’arribada a l’oficina per varies bandes: al tall de les línies 1 i 5 a la Meridiana, s’afegeix que el Trambesós no funciona, i que la parada de bus més propera també està en obres i tinc que caminar moltíssim més. I és clar, un ja té el cos mig-vacacioneru, però tampoc no té ganes d’arribar a la feina una hora més tard de l’habitual.

I mentre escric això m’entra la mala llet habitual contra els responsables de transport de Barcelona. Sí, sí, aquells que diuen que volen fomentar que la gent agafi el transport públic i com a mesura palplanten zones d’aparcament cada cop més restringides i cares per tot arreu. No se’ls hi acut que potser la millor manera seria oferint una bona xarxa de transport públic. Noooo, és clar. Una costa diners i l’altra en dóna! I és que… no hi ha dret a que des de casa dels meus pares a la meva trigui 10 minuts en cotxe i, en canvi, trigui més d’una hora en transport públic perquè haig de fer unes combinacions esperpèntiques. I això sense comptar l’esgotament que implica ser cívic. Brrrr

Però al que estàvem. Que molts de vosaltres ja deveu estar gaudint del vostre merescut descans i jo ja estic a tope amb els preparatius del viatge a la Selva Negra que emprendrem dissabte que ve. Espero trobar-me bé. El cert és que des que m’han retirat les pastilles d’hormones sóc més persona i per això ens hem animat a viatjar. Per això i perquè hem estrenat cotxe. Per cert, haig d’admetre que dissabte li vaig donar ja el primer pinyo, però un cop superat el desolament inicial… ja està. Per sort, el JM no és un histèric dels cotxes i el veu com jo: quelcom funcional 🙂

Per altra banda, la meva panxa comença a tenir un volum digne i ahir vaig haver de deixar-me caure per les rebaixes de roba pre-mamà del Prenatal per tal de trobar roba on encabir-la. Si amb tres mesos i mig ja és així, no puc ni imaginar-me la "mesa-camilla" en la que em convertiré d’aquí al gener :-).

[@more@]