Quan no es té res interessant a explicar

Tornar a endegar un nou blog requereix d’una ració extra de constància. No té història i això m’abruma: aconseguiré que sigui un bon blog? serà entretingut de llegir per als qui vinguin? A aquests dubtes existencials, afegiu l’astènia primaveral i que les hormones les tinc com boges amb tot això de l’embaràs (I feel sick all day) i em trobareu a mi preguntant-me a totes hores: tinc alguna cosa interessant a explicar?

La cosa més entrentinguda que m’ha passat aquests dies ha estat que he portat a pelar el gos (imagineu!). La diversió fonamental d’aquest fet consisteix a mirar les fotos de l’abans (Duvi el grenyes) i comparar-les amb les de després (Duvi el bambi). Me’l miro i remiro i em pregunto si no em van donar el "cambiazo" quan el vaig anar a recollir a la seva perruqueria. Si és així, haig de dir que el gos de després és també extraordinàriament carinyós i simpàtic, així que no tinc pensat anar a reclamar. Si a algú altre li han donat el meu Duvi anterior només li faig dues advertències: amagueu els xoriços i els gats (té tendències violadores d’entretemps). A veure si aquest vespre penjo des de casa les fotos de l’abans i després aquí i vosaltres mateixos podreu jutjar si és el mateix o no.

[@more@]