Egotista

Ja som al març. La màxima per a molta gent aquests dies és “Winter is coming”, fent referència a la propera estrena de la segona temporada de Juego de Tronos. La meva és “June is coming”. El mes de juny és el nostre mes. El mes en que hem de trobar-nos per a gaudir d’un […]

I un dia vaig obrir la bústia i allà estava ella, la carta. Diria que la vaig llegir del tort i del dret unes cinquanta vegades. Estava molt ben escrita – no esperava menys d’ell – i era molt interessant. Però no entenia res. Parlava de tot i de res. Intentava llegir entre línies algún […]

No recordo com vaig trobar-me, uns mesos més tard, exactament al mateix lloc on ho havia deixat. Ell i jo fent el trajecte des de la Facultat fins al barri i dil·latant el moment d’arribar a casa entretinguts a explorar-nos en qualsevol banc apartat que trobéssim. Perdó, he dit al mateix lloc? No, jo ja […]

Sempre ha estat el més desconcertant de tots. Encara ara, com a amistat del Facebook, continua desconcertant-me. Mai actúa com espero. En el seu dia vaig aprendre a no esperar res d’ell. Afortunadament, ara ja no té importància. Era company de classe a la Universitat. Malgrat que el trobava atractiu, crec que mai no m’hagués […]

S’ha mort el Duvi. No me’n sé avenir. El meu perret preciós, simpàtic, carinyós i llest com cap… A cada pas que dóno el trobo a faltar.

Barça i Facebook s’han unit per  a regalar-me un d’aquells moments estranys: que dos dels meus ex  facin un comentari al meu estat… Tots dos són importants per diferents raons – malgrat que encara no els hi he dedicat cap post -, però fa segles que no els he vist. No vam acabar malament, simplement […]

Aquesta setmana ha estat un horror, però no penso ni mencionar les coses que l’han fer merèixer aquest qualificatiu. Ja m’han absorbit massa minuts de la meva existència. Així que em centraré en les coses bones. La més bona és la conxorxa secreta de dos amics meus per a aconseguir que un sopar es celebri […]

Ahir vaig formular la pregunta més repetida d’aquests dies: “Què? Com prova l’any?” i la persona no em va contestar el que tothom “Pse. Tirant”. No, va fer mala cara. “M’han acomiadat”. “T’ho esperaves?” “La veritat és que no”. I em va saber d’allò més greu. Jo enyoro els temps en que no patia tant […]

Any nou. És increïble com la majoria de gent que conec estava desitjant treure’s el 2011 de sobre… A les notícies no fan més que repetir que el 2012 serà un any encara més dur, però jo estic esperançada. Com que sempre s’equivoquen, segur que aquesta vegada, també. De totes maneres, algunes coses bones devia […]

Malgrat que sóc una persona entestada en veure-ho tot en negatiu i en creure que el destí es conxorxa tot sovint per a que les coses no em vagin bé; la realitat és que sóc una persona altament afortunada. I de totes les fortunes que tinc, en el top 3 estan els meus amics. Amb […]