Tonteries compartides

Meteorits caient o sobrevolant-nos. Alguna amistat aprofita per a acomiadar-se via Facebook – for if the flies – i m’inclou entre els més assenyalats dins la seva existència. Si jo tinc que acomiadar-me, no podré deixar de dir que he estat molt estimada. Com ho he aconseguit? Misteris. He recuperat la meva vida social mòbil, […]

Quan la vida no és mòbil…

El p… mòbil s’ha anat a prendre per c…! Disculpeu que parli tan malament, però com pot ser que un catxarret tan avançat tecnològicament doni pitjor resultat que una torradora o un exprimidor de taronges? Si és pràcticament nou!!! He intentat recordar com era la meva vida abans del whatsapp i he decidit que no […]

Un dia em detindran

Havia començat aquest post d’una manera terrible. Parlant de que gener acaba i del fet de que tot i que la persiana continua pujada no sé per quant de temps més – probablement poc – i de com alguns ja han completat el camí de la incertesa. I semblava que més que de la fi […]

La maternitat…

Repassant el Facebook em trobo amb que una ex-companya de feina ha començat un blog. Em sap greu anomenar-la així. La realitat és que quan treballàvem juntes la considerava una molt bona amiga. També és cert que just abans de que jo marxés de la feina, ja ens havíem començat a distanciar una mica i […]

Sunset Park

A la fi m’he reconciliat amb Auster. Sabia que era qüestió de temps que això succeís i per això continuava adquirint obres seves. Gent amb la que em considero molt afí el ténen entre els seus escriptors de capçalera, així que estava clar que jo simplement no havia estat encertada a l’hora de triar els […]

El Xori

Una vegada, a la Prehistòria (és a dir, quan tres marrecs encara no havien fet irrupció a les nostres vides), ens van regalar un xoriço de Guijuelo. Tenia una pinta fabulosa, però aquell dia havíem quedat per sortir amb uns amics. Així que el vam deixar sobre la taula del menjador i vam marxar. Quan […]

La vacant imprevista

Ara fa un parell de dies que vaig marxar de Pagford, un bonic poblet anglès que en la meva imaginació he construït – segons indicacions de la seva creadora – a base de retalls dels meus propis records americans i irlandesos. L’autobús escolar dels seus protagonistes ha passat pels mateixos carrers dels barris perifèrics residencials […]

Aquí t’espero, 2013!

L’any passat per aquestes dates feia repàs de l’any anterior i em mostrava optimista de cara a un 2012 que tothom pronosticava més dur que l’any previ. El meu optimisme de llavors s’ha esfumat. Encaro el 2013 amb por, molta por. Però m’he promés que faré tot el possible per recuperar l’espèrit possitiu i anar […]

Little flowers

Ahir al vespre vaig quedar amb l’instal·lador per a que avui vingués a col·locar les màmpares de la dutxa i la banyera. No ens hem vist en cap moment però hem mantingut fins a tres converses telefòniques. En elles m’ha dit com unes vuit vegades “guapa”. No em coneix, no sap si sóc realment guapa […]

Homes…

Una de les coses que observo en moltes de les parelles heterosexuals que m’envolten – especialment les que ja porten bastant temps junts – és que el membre masculí ha supeditat la seva vida a les decisions de la membre femenina. No et saben dir si podran fer tal o qual cosa perquè primer han […]