L’odi

El cap de setmana passat llegia a El País les cròniques d’Emmanuel Carrère sobre el judici dels atemptats de Paris de 2015. Parlava dels testimonis de dos homes que havien perdut les seves respectives filles a mans dels terroristes. Eren dues aproximacions ben diferents al dolor.  El primer havia escrit un llibre sembla ser que […]

Menja, prega i…

La felicitat és estar asseguda (mig-estirada en realitat) en un sofà, amb el portàtil als genolls i una mà acariciant dolça i reposadament qualsevol part del meu cos. I mentre ell llegeix al meu costat jo miro de perpretar unes lletres de mode que pugui fer reviure d’alguna manera aquestes pàgines. Les enyoro… Simplement no […]

NO-es-tic-his-tè-ri-ca

Ahir al vespre vaig anar al cinema amb una amiga. Vam veure “Hysteria”. Érem molt poca gent a la sala i tot érem dones. Una pena. Ens creiem que som tots molt moderns, però la majoria d’homes ténen encara que véncer molts prejudicis. La pel·lícula fabula la invenció del vibrador femení a càrreg del Dr. […]

Per no perdre les ganes…

Un cop que m’havia decidit a ser constant amb el bloc, resulta que el servei falla i no m’hi puc connectar en dies i dies. A veure si no torna a passar. Des del darrer cop que vaig escriure, ja hem ventilat una segona sèrie al complert: “Studio 60”. El seu creador és l’Aaron Sorkin, […]

Matrimoni a la sueca

El temps a la sala d’espera de quiròfans el vam compartir amb una dona argentina d’uns cinquanta anys. Operaven al seu marit en busca de diagnòstic. Com que era un pacient que havia tingut càncer feia quatre anys, no es feia massa il·lusions amb que les molèsties que estava patint recentment no tinguéssin res a […]

Harry al cinema

Ahir vaig fer quelcom que no feia des de fa segles: vaig anar al cinema. No és que no tingui ocassions per a fer-ho (poques, però “haylas”), però habitualment estic tan cansada que prefereixo quan no tinc nens quedar-me a casa a descansar. Però ahir… no. “Harry Potter y la Orden del Fénix”. Sí, ja […]

Calaix desastre

Ahir vaig fer 32 anys. No vaig fer res d’especial, estic massa cansada darrerament com per plantejar-me gaires celebracions, però haig de reconèixer que el JM es va currar un sopar molt i molt bó. A més, vaig rebre infinitats de trucades, mails i SMS (això sí que és bonic!!!).   Sobre els regals, poquets. […]