Abans de Sant Jordi, al poc de començar el confinament, vaig autoregalar-me un llibre mitjançant el projecte “Llibreries Obertes¨, que vaig poder recollir juntament amb els comprats el dia del patró a la meva llibreria de capçalera en el moment en que li van permetre aixecar la persiana.
El llibre era ¨És que abans no érem així¨, de l’Empar Moliner.
A la Moliner – seguint el seu exemple per anomenar escriptores – només l’havia llegit a través dels seus articles als diaris. Naturalment, també l’havia vist en algunes de les seves intervencions televisades. I què us puc dir al respecte? Doncs que gaudeixo del seu humor i la disfruto sempre, en el format que sigui. Té, a més a més, l’afegit morbós de que és companya d’un company meu de l’escola, que no té cap mena d’importància però que em fa particular gràcia tot i que no sé si ell ni tan sols em recordaria. Però em faltava un llibre, així que quan vaig veure aquest tan a la mà, no m’hi vaig resistir.
El llibre no és una novel·la sinó un recull de contes, que sempre, d’entrada, em sap a poc o a menys. Una sensació que ja hauria d’haver deixat de banda després de llegir “Manual para mujeres de la limpieza”, de la Lucia Berlin. La lectura d’aquest darrer llibre em va trasbalsar i agradar de manera que encara no he pogut dedicar-li aquí ni que sigui mig línia, fins ara.
Però ara toca el de la Moliner que també m’ha agradat molt i, sens dubte, és més fàcil de llegir. O no tant. Perquè el segon relat del llibre “Ester (sense hac)¨ em va deixar forçada tocada i vaig haver d’aparcar la lectura de la resta durant uns dies. Ara hi he tornat, de vegades espantant-me davant la possibilitat del que pogués passar a la història, rient-me tot sovint, gaudint-lo tota l’estona.
El llibre de l’Empar (en realitat, a mí m’agrada més tractar a la gent pel nom de pil·la) ha servit també per trencar la maledicció del confinament. Deixant de banda alguna Agatha Christie, no havia estat capaç de llegir cap llibre ni escriure res durant les obligades setmanes de tancament. Era com si hagués tingut el cervell de vacances.
Benvinguda lectura! Benvingudes aquestes quatre frases que escric! No penso ser gaire crítica amb elles – és un començament.
Egotista 