L’hipnòtic Frank-n-Furter apareix en escena i demana a tothom que no ens deixem endur pel seu aspecte, que no jutgem un llibre per la seva coberta. En sóc molt fan i aplaudeixo que faci de la luxuria el seu objectiu vital. Però ell és el responsable de la mort de l’Eddie qui, certament, no era un bon noi, cosa que vam notar quan va dir que no li agradava el seu osset de peluix. En Frank és, per tant, un assassí i, a més a més, un extraterrestre. Així que si de tant en quant no fem cas a les seves premises, tampoc ens anirà malament.
Portades de llibres. N’hi ha de tots dissenys i colors però probablement sigui l’espai on més es pot lluÏr un departament de marketing. Quantes vegades hem comprat un llibre perquè ens ha atret la seva portada? El CD – quan n’adquiríem – el compràvem perquè era de l’artista que ens interessava, un cartell de pel·lícula no és tampoc el que ens convenç per anar a veure una pel·lícula, però un llibre atractiu…
El llibre del que us vull parlar avui té una portada que sens dubte convida a entrar en la seva història. El que és més bonic en aquest cas és que ni tan sols l’he escollit jo sino que l’han triat per a mí, perquè van veure la portada i van pensar “egotista!”.
El dia de Sant Jordi acabo amb uns quants llibres a les meves mans – perquè els meus propers saben de l’enorme joia que em produeix rebre una nova provisió de lectura, nous tresorets, noves històries que animaran el meu dia a dia, la meva vida… i jo mateixa em firo amb un-, però el llibre que cada any em regala una amiga, i que s’està convertint en una tradició, és d’aquells presents immensos que la vida m’ha proporcionat. No sé si mai estaré a l’alçada de gestos com aquest. Marta, t’estimo fins a l’infinit! Milers de gràcies!
“Vet aquí una vegada la taverna Swan” (de Diane Setterfield) té lloc a l’Anglaterra més encantadora, en un poblet a la vora del Tàmesi on saben apreciar com ningú una bona història. I una bona història és la que ens brinda aquest llibre, amb la dosi exacta de tot: de misteri, de màgia, de costumisme, de ternura, d’amor… Entres a la seva portada que és entrar a la taverna que és entrar a una nit sorprenent i misteriosa, on els aconteixements ens abracen des del minut zero, ens transporten amunt i avall per l’omnipresent riu fins a un desenllaç prou màgic però també prou mundà. Com he dit, tot en la mesura justa.
Així doncs, sens dubte, us recomano que us deixeu bressolar pel Tàmesi durant unes quantes hores de la vostra vida. I sí us quedeu amb ganes de més, penseu que la taverna Swan existeix realment i que potser podeu planejar passar-hi unes mini-vacances.
Egotista 