Únicament el meu propòsit de dedicar-me seriosament a la lectura, obligant-me cada dia a fer-ho durant una estona – buscant el temps on no el tinc – i havent decidit finiquitar primer els llibres que resten a la meva llibreria (*vam quedar que en el meu cas no resultava pretenciós anomenar-la així donades les seves dimensions) explica el perquè m’he llegit un llibre tan friqui i ximplet com aquest.
Crec que el pitjor que es pot dir d’un llibre que es vana de ser un tractat culinari és que resulta insípid. És possible que només el fet de dedicar-li aquestes línies em recordi que algun dia el vaig llegir. No sé com va arribar a casa meva, algú se’n deuria voler desfer i no culpo aquest algú. Ocupa lloc. Si mai decideixo eliminar algun dels meus llibres, aquest serà el primer de la llista.
No sé què és. Un conjunt de receptes estranyes i de consells ximples, de vegades fins i tot absurds, que crec – crec – que pretenen ser graciosos però a mi no m’han produït ni mig somriure en cap moment. Llegit. També vaig llegir en el seu moment “Como agua para chocolate” i “Afrodita”. Aquest no els hi arriba a la sola de les sabates.
Egotista 