És tan difícil arribar a tu que aconsegueixes mantenir el meu interès. Deus saber que la tàctica funciona i és per això que la domines a la perfecció. I jo, conscient de tot i, sobretot, de que no paga la pena, allà estic… esperant rebre les engrunes del teu temps. Tant m’és el que la resta del món pogués opinar, jo he vingut aquí a arriscar. No penso rendir-me a la primera. Ja tinc una edat i no necessito reafirmar-me a través dels altres ni del tracte que em dispensen. Per això em diverteix observar fins on ets capaç d’arribar. De moment, em tens absolutament fascinada amb la teva capacitat de resultar gèlid fins i tot en els moments més càlids. Amb el teu autocontrol a l’hora de no donar res de més. Potser tot es redueix a la manca total de sentiments que et genera la meva persona. No pateixis. No vull res de tu. No vull canviar la teva vida ni que tu canviïs la meva. Simplement, deixa’m seguir jugant.
Egotista 