Ballar!

És curiós com, de vegades, cançons que són tristíssimes en el seu contingut – i ho saps! – poden produïr-te un bon rotllo instantani. Escric això mentre escolto “Dancing on my own”, de Robyn, prototipus perfecte de l’anteriorment esmentat.

Sé que la nostra protagonista està en un racó de la pista, veient com el seu ex, pel qual clarament sent encara moltes coses, s’està petonejant amb una altra i que per molt que ella intenta fer-se notar, ell ni la veu. I, naturalment, no serà ella la noia a la que l’home s’emporti a casa aquella nit. I, tot i així, el que més m’agrada és que la nostra heroïna encara podrà seguir ballant. Perquè crec que poques coses en aquesta vida són comparables al plaer que produeix ballar durant llarga estona.

No és fàcil que es donin totes les circumstàncies adequades: un bon lloc, bona música i bona companyia. Però quan es donen… viva la vida!

Reflexió matinera de diumenge amb bon humor… (que escric mentre ballo)