Si vull començar el dia amb energia i de bon humor, només haig de posar-me la música a tope. Concretament, el “We can’t stop” de la Miley Cyrus. Ho sé. Sé que mencionar a la Miley fa caure en picat la meva credibilitat entre molts de vosaltres. Però en sóc molt fan. No pas d’ella, sino de les seves cançons. El 13 de juny estaré ballant com una boja al Palau Sant Jordi al ritme de les seves llengüetades 😛 I estic molt feliç al respecte.
De totes maneres, heu d’entendre-la, pobreta. Si vosaltres haguéssiu estat a punt de casar-vos amb el monument amb el que ho anava a fer ella i tot s’hagués anat en orris… No estariau també destrossats? A ella li ha donat per treure la llengua, ballar provocativament o tatuar-se coses als llavis. Cadascú supera els seus traumes com pot.
És clar que també podria haver prés exemple de la Kirsten Dunst. Malgrat que la seva vida va cap a pitjor des dels 10 anys, ella ha sabut construir-se una bona carrera cinematogràfica i no se li coneixen escàndols en la seva vida privada. I què dir del seu físic? Està mil vegades millor que quan la vam conéixer amb aquells rínxols pélrojos horribles d’”Entrevista amb el vampir”.
Per què dic que la seva vida va a pitjor des de llavors? Doncs perquè, exigències del guió, el seu primer petó li va fer el Brad Pitt. Si el primer petó de la teva vida te’l fa el Brad Pitt, què pots esperar a partir de llavors? Sempre aniràs a pitjor… Tot i així, com comento, ho porta força bé. També és cert que no se li coneixen relacions a llarg termini.
Aixímateix, és veritat que ha explicat que besar a Pitt va resultar una experiència desagradable. És el que té tenir 10-11 anys: manca de criteri. Però les coses són com són.
Anyway, devia aquest post a algú que m’estimo molt. Són les nostres idees comunes posades aquí per escrit. I, ara, bon rotllo mode on.
Egotista 