El restaurant era ple i l’hora poc donada a les intimitats que sorgeixen de les vetllades a mitja llum, però hem tingut sort i ens han atorgat un raconet íntim on ens hem pogut posar al dia sobre les nostres vides, circumstàncies, projectes, idees, somnis…
Somnis. Avui m’ha procurat un de molt guai. M’ha dit que m’acompanyarà de viatge quan assoleixi els quaranta. I ens he imaginat en una escapada breu a una ciutat europea i ens he visualitzat rient molt, sent molt feliços en aquell parèntesi dins les nostres atrafegades vides de pare i mare de menuts.
És genial seure davant d’ell, beure vi amb delit i poder parlar de tot el que ens vingui en gust. Sense prejudicis. Sense manies. Ja ho he dit d’altres vegades, que ja estem per sobre del bé i el mal. Ja hem assumit les nostres imperfeccions morals i ens divertim a costa d’elles.
De vegades, procurar-se moments de felicitat resulta d’allò més fàcil. Sóc conscient, però, que a mi em va caure la grossa una nit de Sant Joan de fa més de 20 anys. Lucky me!
Egotista 