El meu riu francès d’enguany és el Dordonya. Em sento una mica com si hagués estat infidel al meu Verdon, però el Dordonya és… senzillament fantàstic. Tota la regió (Dordonya o Périgord) és preciosa i hi tornarem.
El Dordonya permet uns interessants passejos en canoa de tot el dia. Agafes la teva embarcació, el teu rem i el teu container a prova de naufragis (on col·loques el teu picnic i totes les pertinences que no s’haurien de mullar) i riu avall et deixes anar. L’espectacle és increïble.
Les escarpades riberes del Verdon no ho permetien, però als rius francesos és molt típic que els castells afloreixin com bolets a banda i banda. A quin més imponent (els de guerra) o bonic (els residencials). Això ja ho havíem comprovat anys enrere quan vam visitar la Vall del Loira. Ara hem pogut admirar nous castells de postal, com Beynac, Castelnaud o Les Milandes.
I ara mateix penso que si l’economia em permetés perdre’m en algun lloc idílic no seria a la célebre Toscana o a la coqueta Provença, em trobariau carretejant les meves baguettes i croissants pels carrerons escarpats dels pobles de pedra groga del Périgord.
He tingut unes vacances impressionants. Ho necessitava. Gràcies a qui correspongui.
Egotista 