Juny. I només que em facis un senyal, volaré al teu costat per gaudir d’una tarda brillant.
En aquests dies en els que no he escrit, hem aconseguit acostar-nos perillosament a la fi del curs escolar. Hem deixat enrere dies que teníem marcats amb vermell al calendari. També d’altres que ens vam oblidar d’assenyalar i que van passar més desapercebuts del que hagués estat desitjable.
Però aquí seguim. I el cel segueix brillant. Així que, tot i que les circumstàncies no acompanyen, els ànims s’estan comportant. Bravo per ells!
No he llegit gens! Tinc un parell de llibres que em fan ganes, però tinc tanta feina endarrerida que quan tinc una estona lliure em dedico a dormir, per no sentir-me culpable. No, no és cert. Faig altres coses! Miro la tele! Sóc súper-mala-persona!
Estic enganxadíssima a “Love it or List it”! Sé que no és un gran programa. Me n’adono perfectament de que l’estructura dels diferents episodis és de tot menys flexible. Però m’encanta fer un ull a les millores que es fan a les cases i tractar d’endevinar quina decisió prendrà cada família. És una pena que els pisos en els que vivim nosaltres no permetin reformes tan importants com les que apareixen en el programa. El que més m’agrada és el joc que donen els basements… Per cert, jo sóc #TeamHillary, malgrat que em cau millor en David i que l’opció quedar-se em sembla la fàcil. Se’n diu incongruència i és molt popular en els nostres dies.
També m’he vist la tercera temporada de “Game of Thrones”. Uf! Això sí que no contribueix a mantenir els ànims elevats. Afortunadament, ens queda la gran esperança blanca: la khaleesi! Espero que el Sr. Martin no vulgui ser tan modern com per acabar la saga amb una victòria final dels “malos”. Perdre tants Starks pel camí ja està resultant prou dur…
Ah! I he visionat dues pel·lícules ressenyables. Per una banda, “Searching for Sugar Man”, un documental sobre un cantautor americà que desconeixíem jo i mig-món. En Rodriguez, en canvi, era molt popular – tot i que ell tampoc no estava al cas – en països com Sudàfrica (i crec que Austràlia, però el film només es centra en el cas sudafricà). El documental em sembla exquisit en la seva realització. I no ho dic jo sola, sinó també el munt de premis que ha rebut. Si aconsegueixo recordar el nom del seu director (Malik Bendjelloul) més enllà d’aquest post, miraré de seguir-li els passos.
L’altre pel·lícula que he vist és “Perfect Sense”. Buscava una comèdia romàntica, que m’alegrés la vida després de l’EPISODI de Game of Thrones i vaig veure anunciada aquesta a Filmin. “Ewan McGregor és un cuiner. Surt també l’Eva Green, que és mona… Aquesta!”. Uuuuh… Es basa en la idea de “Assaig sobre la ceguesa”, però la versió de Saramago és light, molt light. O sigui, un malson d’història i un vespre-nit per anar-se’n al llit amb el pitjor dels ànims. (El cartell enganyava… o no?)
Egotista 