Temps de calçotada. Temps de retrobar la família. Temps de veure perdre al Barça dos dies seguits contra el Madrid. Necessitem un entrenador. No sé de cap equip que funcioni sense. Intentarem veure-li l’aspecte possitiu: la bona ratxa del Barça va coincidir amb l’inici d’aquesta p… crisi. Si s’acaba el cicle victoriós blaugrana, vol dir que també comencem a veure la fi de la crisi?
Dimarts passat vaig estar al Camp. Un desastre. Però em va servir per a practicar l’anglès. Al costat meu va seure l’Andy, un noi (era de la meva quinta, així que potser hauria de dir un home) de Londres que estava a Barcelona amb motiu del Mobile Congress, emocionadíssim amb l’oportunitat de viure un “clásico” en viu i en directe. Com que el partit no acompanyava, vam parlar d’un munt de temes: fútbol, clima, independència… Ell viu en un país veritablement democràtic. Nosaltres, no.
I xino-xano… els dies passen… els meus ànims aguantant com poden… sembla que les notícies bones es fan de pregar i les dolentes s’entesten a aparèixer dia sí i dia també…
Egotista 
ego, com que per alguna raó que ignoro no m’apareixies entre les novetats dels blocs que tinc a la dreta en el meu, ja et donava per perduda virtualment. Ha estat un plaer retrobar-te, encara que sigui en circumstàncies adverses en la nostra comuna afició barcelonista.
(em temo que al crisi-crisi serà molt més llarga que la del Barça)
M'agradaM'agrada