Aquest matí tenia dos missatgets esperant-me al mòbil: éren dues imatges. La primera és aquesta:
Qui no comença bé el dia amb això? La següent era encara millor, però la reservo per al final d’aquest post.
Febrer acaba. És un mes horrible. La única cosa bona que té és que una persona a la que estimo molt hi va néixer, però per la resta… La prova la teniu en com és de curt. Qui el resistiria més llarg? Demà serà març. Com serà març? La única dita que conec és “març, marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot”. O sigui que les perspectives no semblen tampoc de color de rosa.
Però i què? Com pot amoïnar-se pel que vindrà qui de bon matí ja es sent tant estimada?
Egotista 