Anit vaig veure “Holy Motors”, de Leos Carax. Incomprensiblement, hi ha qui la considera una de les millor pel·lícules de l’any. A mi em va semblar horrorosa, petulant i extraordinàriament avorrida. No estic en contra de les pel·lícules desconcertants. “Mulholland Drive”, del David Lynch, per exemple, ho és i em va encantar.
Un cop finalitzada, vaig buscar noves crítiques (“on havia jo llegit que era tan bona?”) i vaig trobar-me amb que aquestes contemplen un ampli ventall d’opinions. Sí, “genial” per a alguns, però també “infame” i “espantosa” per a d’altres. Si d’alguna cosa us val la meva opinió: “pasando”. Ni tan sols el numeret musical que es marca la Kylie Minogue – a qui en el moment no vaig ni reconèixer, fruit de l’esgotament mental que m’estava causant el visionat -, val la pena. I, en fi, l’escena final del rotllo “Cars”: sense comentaris.
I, mentrestant, tantes pel·lícules que m’agradaria veure i sense fer-ho… Ais.
El que faré, de moment, és tornar a llegir “L’escuma dels dies” del Boris Vian. Avui m’han passat el trailer del fim basat en aquest llibre, que s’estrena properament i que està protagonitzat per l’Audrey Tatou (què mona ella). Veient les imatges he al·lucinat. Sembla un film simpatiquet. Jo, en canvi, recordo el llibre estrany (en Vian ja ho té això) i molt trist! Possibilitats:
– Vaig llegir-me el llibre sense enterar-me de res.
– El guionista del fim s’ha agafat unes quantes llicències poètiques.
– El trailer és enganyós.
La solució, a l’abril als cinemes. Encuriosits: no cal que el busqueu, aquí el teniu el trailer:
Ah, se m’ha oblidat comentar que és del Michael Gondry. O sigui que veure-la serà un “must”.
–
Egotista 