Meteorits caient o sobrevolant-nos. Alguna amistat aprofita per a acomiadar-se via Facebook – for if the flies – i m’inclou entre els més assenyalats dins la seva existència. Si jo tinc que acomiadar-me, no podré deixar de dir que he estat molt estimada. Com ho he aconseguit? Misteris.
He recuperat la meva vida social mòbil, gràcies a un telèfon de “prestadillo”. No és tan molongui com el meu ex-telèfon, però… realment mereix aquell trasto espatllat ésser catalogat com a molongui? Almenys aquest funciona. Aprofito per a recomanar-vos que NO OS COMPRÉIS UN TELÉFONO MÓVIL SAMSUNG – ho poso en castellà per si així apareix a més buscadors 🙂 A Corea poden seguir vivint del Gangnam Style, que deixin la tecnologia a Apple. El meu iPad porta més temps al meu costat i encara no m’ha fallat mai.
A propòsit del Gangnam Style i revisant vídeos de la darrera moda internauta: el Harlem Shake, us adoneu de quantes coses irrellevants omplen el nostre dia a dia? Des que el pollastre va creuar la carretera i vam cuinar un gall dindi al whisky, com més desesperada és la situació, més s’omple la xarxa d’humor. Quin riure amb el #graciasSara o el #penaltyRamos a Twitter! El mur de Facebook, dia sí i dia també, apareix inundat d’acudits en forma de fotos. Els universitaris s’ajunten per a fer Lipdubs i la gent en general per a fer flashmobs en llocs inverosímils.
Em pregunto si això és el millor que podem oferir? Serà aquesta época recordada com el moment en que la gent es posava d’acord per a fer coses tontes i penjar-les a internet per a que les veiés tothom? Diran els sociòlegs del futur que aquestes burrades eren la vàlvula d’escapament d’una societat en crisi?
Com que som tants humans a la terra, espero que el treball d’uns quants (aprofito per a donar-vos les gràcies, en nom de la Humanitat sencera) que treballen en coses serioses: gestió eficient i ecològica dels recursos, nous fàrmacs contra malalties abans incurables o en que la democràcia avanci arreu, per exemple; ens tapin a tots els altres i les nostres tonteries.
Aquí algún exemple de Harlem Shake:
I la que, sens dubte, és la millor versió del Gangnam style:
Egotista 