Sordidité

Sòrdid: que és deshonest o escandalós. Sinònims: indecent, immoral.

Alguns aspectes de la meva vida podrien definir-se com a indecents i immorals. He deixat que la sordidesa abandoni el lloc segur i privat que és el meu pensament, el mateix lloc que ocupa als capets de la majoria de nosaltres, per a que tingui vida pròpia. No diria que me’n sento orgullosa, estic educada dins d’una estricta moralitat no religiosa. Però les coses són així. No som perfectes. Jo altament imperfecta, de fet.

Però reflexionant al respecte, em pregunto quines sordideses deuen viure en els caps dels qui m’envolten. Imagino que aquest és el lloc privat definitiu, el que mai s’explica a ningú. Bé, alguna gent sí que ho explica i ho transforma en novel·les (Bukoswki, Easton Ellis…). Però en general,  ni a la teva parella. A aquesta com a molt li fas saber alguna que altra fantasia sexual – però les fantasies sexuals són inoqües, perquè com el seu nom indica són això, fantasies.

La sordidesa mental la composen aquells pensaments que mai no confessaràs a ningú. Quins deuen ser? Et vols allitar amb la dona del teu millor amic? Vols que morin els teus pares i així poder heretar? O que acomiadin a aquell company que “aprecies” tant per a poder ocupar el seu lloc? Desitjaries violar a algú? Que et violin? La sordidesa és un món d’allò més ampli. I fa por.

Si busques imatges de sordidesa a Google, apareix més d’una vegada la Virginia Woolf. Aprofito per a rendir-li petit homenatge. Un dia, fins i tot, m’animaré a llegir una novel·la de la seva mà i deixaré de saber d’ella pels altres, com em passa amb Proust o Joyce. Haig de ser més valenta amb les meves lectures.