A Escòcia. Ens vam veure fa poc més d’una setmana i vam passar junts més de tres hores i en cap moment se’ns va ocórrer parlar de les vacances, malgrat que estàven “al tombar de la cantonada”. Està clar que temes no ens en falten… Avui sé que se’n va a Escòcia. En realitat ho vaig saber ahir, que m’ho va dir la seva dona.
Hamburgueses. No hem acabat de decidir quinés són més bones si les del Soco (Poblenou) o les del Saguès (Born), perquè altres temes s’han colat dins la conversa. Però ha estat un plaer compartir cerveza i hambuguesa en aquella deliciosa terrasseta, menjar un gelat gegant de camí a casa i reviure les històries de na Hannah. Ara estarem quatre setmanes sense veure’ns i ja el trobo a faltar.
Sóc com sóc i hi ha qui sap apreciar aquest fet – almenys la major part del temps. Ni penso ni vull canviar, ni sé si podria. Se m’estima com sóc o no se m’estima. Estic sobrada d’amor, no necessito les engrunes de ningú…
Egotista 