Segon dia de deliciosa condemna escriptora. Un dia menys per a les vacances i ja es comencen a olorar. Aquesta tarda he estat a la platja. Tenint-la a un carrer de distància, era absurd que encara no hi hagués posat el peu aquesta temporada (almenys a la de davant de casa). God knows quant enyoraré aquest barri el dia que no em pugui permetre viure-hi…
Mentre la S. (adorada amiga i confident) i jo xerrotejàvem a la vora del mar, vigilant als nostres petits que es banyaven davant nostre, una parella ha passat pel nostre costat i s’ha ficat dins de l’aigua. Tots dos anàven despullats. El primer que hem pensat és que no s’havien adonat de que la platja nudista començava cinc-cents metres més enllà… Però ni a mi ni a ningú no ens ha molestat aquest fet, perquè cap persona se’ls hi ha acostat a donar-los-hi les pertinents indicacions. O això o és que no s’han atrevit. Perquè un cop han estat dins de l’aigua, allò ha estat un festival de “mimos y arrumacos”…
Nosaltres ens ho miràvem entre divertides i intrigades. Una de les característiques de la parella és que tots dos eren granadets (vora 50?) i ens preguntàvem si eren una parella de nova creació o si havíem de felicitar-los per mantenir aquella fogositat després de tants anys. En comptes d’aplacar els ànims abans de sortir de l’aigua, han sortit enganxats un a l’altre; la mà d’ell agafant el pit d’ella; la mà d’ella agafant el membre d’ell. S’han estat una estona drets acaronant-se abans d’estirar-se sobre la seva tovallola, on s’han quedat la resta del temps, un al costat de l’altre, xerrant… la mà d’ella acariciant el penis d’ell com qui passa la mà pels cabells de l’altre… tan normal.
I malgrat que en algun moment algú s’ha preguntat si es tractava d’alguna cámara oculta, el resultat haurà estat d’allò més decebedor, perquè ningú ha reaccionat malament i la majoria dels que allà estàvem (en un 80% famílies amb nens petits) ens ho miràvem amb mig-somriure als llavis. Suposo que una (a)reacció com aquesta es pot donar a Barcelona i a pocs llocs més en el món…
Els meus fills no s’han enterat de res. I això ho explico perquè quan es planteja si en determinades platges els tèxtils haurien de conviure amb nudistes, sempre hi ha qui salta que “és clar, és que hi ha nens… “ i em sembla una excusa d’allò més idiota. Els nens no ténen cap problema amb la nuesa, la ténen certes persones adultes… i com no són capaces d’admetre-ho, miren d’utilitzar els nens com a justificació. Ridícul.
Després ha vingut la R. i totes tres hem mirat de xerrar el que hem pogut (= ens han deixat els nens) sobre la vida i d’ altres circumstàncies. Què grans són elles i quina sort tinc d’haver-les trobat!
Egotista 