He agafat un compromís, així que més val que m’hi posi quan abans millor. No valen excuses. La manca d’inspiració no pot mai ser-ne una. No era l’Ingmar Bergman qui deia que la seva feina consistía en un 99% de treball i un 1% de geni (o alguns percentatges similars…)? Imagino doncs que malgrat no tenir ni aquest mínim percentatge de genialitat, algunes línies podré deixar aquí escrites durant els propers dies… si m’hi poso.
L’altre dia recordava a la Glenn Close en el seu magnífic paper com a Alex Forrest a Fatal Attraction, el malson de tots els adúlters. L’éxit de les webs destinades a posar en contacte persones que volen viure una aventura extramatrimonial (o millor dit, fóra de la parella; doncs estem d’acord en que no cal haver passat per la vicaria per a ser infidel) es pot interpretar com que la gent creu que un personatge tan extrem com el de la Close difícilment es dóna a la vida real.
Però jo no estaría tan segura. Almenys si penso en que la gent pot ser com jo, que de vegades sóc com un monstre de dues cares, que perdo els estreps amb facilitat… Haig de confessar que jo no vaig aprendre res de les meves lectures de pre-adolescent.
La meva escriptora favorita de l’época, l’Enid Blyton, va dedicar tota una sèrie de llibres a educar-me en aquest sentit. La sèrie es diu Torres de Malory i la protagonista, la Darrell Rivers, és una noia amb totes les virtuts i només un defecte: tenir un rampell de mal geni que fa por. Comença el seu periple escolar i la seva incapacitat per a l’autocontrol en moments de cabreig li comporta més d’un problema. Això no obstant, el seu pas per una escola tan magnífica com Torres de Malory (que educa no només acadèmicament sino també en carácter, valors, etc.) l’ajuda a arribar a ser una adulta capaç d’apaivagar el seu mal geni, la qual cosa l’ajudarà a l’hora de trobar marit, formar una família i ser, en definitiva, una dona de profit (Ha! Ha! Ha!). Doncs me’ls vaig llegir de pe a pa tots els llibres, i més d’una vegada, i vaig aprendre res de l’experiència de la Darrell? Doncs, parafrasejant a la Columbia de TRHPS, I’ll tell you what: a big nothing!
Aquí estic, una adulta plena i dreta, incapaç tot sovint de controlar el meu mal geni. Però no patiu, adúlters, que no estic donada d’alta a cap web d’infidelitats! Qui ho necesita quan l’oportunitat està al peu del carrer? 😛
Egotista 