Jo sóc una d’aquestes. I sóc víctima de la meva fisiologia. Per molt que volguem envolcallar-nos de coneixements i racionalitat, a la fi, som animals. I sí, és el que esteu pensant, estem en el nostre moment de màxim apogeu sexual. No és estrany que moltes famoses optin per allitar-se amb homes més joves (les últimes en joining the club han estat la JLo i la Sharon Stone – tot i que les dues són bastant més granadetes, ho sé). I és que, poden les nostres parelles, amb les que portem ja un mínim d’una dècada, seguir-nos donat el seu rutinari esgotament físic i mental?
Per curiositat, vaig córrer a comprar i llegir (devorar seria la paraula més acurada) el llibre de les ombres d’en Grey. Ve avalat pel seu descomunal éxit entre les trentanyeres neoiorquines. I com que, ja em perdonareu, però sé que jo no desentono amb el perfil (tot i que primer m’haureu de buscar a Londres, la meva segona casa natural), estava convençuda de que m’agradaria.
M’ha agradat? El llibre és un best-seller i, sí, jo miro d’assolir cert nivell literari en les meves lectures… Oblideu això darrer, a qui intento enganyar? Els darrers llibres que m’he llegit abans d’aquest són la trilogia dels Jocs de la Fam, els llibres de la saga Crepúsculo i misteris vàrios de la gran Agatha Christie. Tinc el cervell clarament de vacances. Així que en aquest sentit el llibre s’adiu força amb el que llegeixo. De fet, la pròpia autora no amaga que ha agafat referents prestats de Crepúsculo – en alguns casos les similituds resulten escandaloses.
És una novel·la rosa. Fins i tot els noms dels protagonistes (Christian Grey i Anastasia Steele) no podien ser més escaients i horteres. La diferència està en que en quan hi ha tema, hi ha tema. No és com a les novel·les de referència que quan arriba el moment del sexe ho solucionen amb una bonica frase metafòrica. Fa segles que no llegeixo una novel·la rosa – ho vaig fer a l’adolescència, però des de llavors… – així que no sé si han canviat massa, però el que recordo era així. Això i que el sexe no es “regala” fàcilment. A Grey no s’estan d’òsties. Hi ha detall. I aquí és on ens ha agafat. Té la capacitat de posar-nos a cent, quelcom a sumar a les nostres ja de per si calenturientes ments. Per si això fós poc, introdueix una mica el tema sado. Que aixequi la mà quina lectora no acaba de llegir el llibre i es pregunta com deu ser que et peguin “una mica”. Tampoc tinc cap dubte de que d’alguna manera augmentaran les vendes de vibradors femenins. By the way, jo ja tinc el meu i, tot i que és anterior al fenòmem Grey, el llibre convida a treure-li’n el màxim profit.
Total, que la vida es veu diferent a aquesta edat, amb ganes de viure el sexe desinhibidament… Tampoc no ajuda a calmar-nos el fet de que el sexe com a espectadora estigui tant a l’abast gràcies a internet o que els nous mitjans permetin a desconeguts, i no tan desconeguts, dir-te dia si i dia també quines dolces perversions practicarien amb tu només que et deixéssis. O que a la porta de la teva feina t’esperi un negre impressionant (aquest és més guapo de l’habitual o només m’ho sembla a mi?) amb el seu carret a la recerca de deixalles, et saludi amb un somriure radiant i un “hola, guapa”, seguit de comentaris sobre els llocs comuns habituals (feina, crisi…) tot i que acompanyats de certa catxonda ironia (està clarament flirtejant amb mi, oi?).
Por lo pronto, ja estic immersa en la segona part de Grey i el meu parello ja pot anar tremolant, perquè em moro de ganes d’agafar-lo per banda… Tot i que, no us enganyeu, el que més em posa és el més políticament incorrecte i vull que sigui ell qui m’obligui… a tot! Però això ja serà un altre post. O no.
Egotista 