Aquesta setmana ha estat un horror, però no penso ni mencionar les coses que l’han fer merèixer aquest qualificatiu. Ja m’han absorbit massa minuts de la meva existència. Així que em centraré en les coses bones.
La més bona és la conxorxa secreta de dos amics meus per a aconseguir que un sopar es celebri en una data convenient per a mi, encara que sigui a costa de la presència d’altres persones. És tan bonic sentir-se estimada…
I també va ser genial la vetllada palomitera d’anit a casa amb un amic. Ens vam acomodar al sofà i mentre degustàvem un coc boníssim acompanyat de gelat de vainilla, ens vam deixar abduir per pelis xorres per a adolescents. I els nostres comentaris estàven talment a l’alçada: “ella és malaaaa… ell té una paciència de sant…” o “has vist quins abdominals?”
Aquesta és una de les millors coses d’estar amb ell. Puc ser de totes les maneres possibles. Compto els dies que falten per a la nostra nova sessió…
Egotista 